L’elefant com a símbol d’esperança.

Només mirant la seva portada ja t’adones que el llibre Elefants d’en Toni Güell no és un llibre convencional.

No ho és perquè tenim a les mans un recull de contes que, en un principi, no estaven escrits per formar part d’un llibre i, segons ens explica el seu autor, són contes que ha anat escrivint durant molt de temps, pot haver passat ben bé un any entre l’escriptura d’un i d’un altre, però va adonar-se que hi havia una idea comuna en tots ells:  els protagonistes acaben tenint una experiència reveladora que els ajuda a veure la seva pròpia vida amb una altra perspectiva.

Una altra raó és que aconsegueix que hi hagi un moment en què ni el lector ni el protagonista del conte saben si el que està passant és possible o impossible, si està passant o no, i és en aquest moment on apareix, en quasi tots els contes, l’elefant, tot i que de vegades és només en la imaginació del personatge evocant el mon dels somnis o de la màgia.

La funció que li atorga en Toni a aquest element comú representat amb un elefant és d’una figura exòtica que fa pensar en idees o maneres de viure que, a priori, no estarien al nostre abast i que serveix perquè el protagonista, i segons com també el lector, es replantegi el seu moment vital.

Tot i que pugui semblar un llibre de fantasia sempre tracta situacions quotidianes, que com ens explica l’autor,com a articulista al diari Ara, ha de treballar cada dia amb notícies pessimistes, desesperançadores,  que ens mostren un mon que sembla que no podem canviar.  Amb el llibre, l’autor vol contrarestar aquest pessimisme i enaltir l’esperança i la confiança en què això no és així.

La resolució del conte, sovint, queda en suspens de manera intencionada perquè vol  provocar que el lector acabi sentint el mateix que el protagonista. Segons el que li han comentat lectors en altres clubs de lectura ho ha aconseguit, tot i que ens confessa que, quan ja havia publicat el llibre, es va assabentar que en la teoria de l’escriptura es desaconsella que l’autor s’adreci directament al lector per implicar-lo en el conte.

Li agrada jugar amb els símbols, com l’ametller, símbol bíblic de la protecció,  i amb recursos com les olors,  que poden evocar-nos llocs o moments que estan lligats amb el que està narrant als contes.

Hem parlat de l’acurat llenguatge que utilitza i hem descobert que, quan llegeix,  pren apunts de paraules o expressions que l’han sobtat, que després pot utilitzar en els seus escrits, com un diccionari propi. També  ha defensat l’ús del castellà en un conte concret com a recurs narratiu posat al servei de la protagonista per acostar-se més als amics.

I en acabar ens explica que la seva reacció al saber que havia guanyat el premi Mercè Rodoreda 2024 va ser anar a una llibreria per veure altres llibres de Empúries, la editorial que li publicaria Elefants. No es vol ni imaginar què devia pensar el llibreter veient-lo remenar els llibres d’aquesta editorial com si volgués fer-los caure les lletres.

Com en totes les tertúlies que fem, hem sortit amb més informació sobre el llibre, l’autor i l’escriptura i, en aquest cas particular, més esperançats i optimistes.

Estela Esteban