Dijous, dia 19 de març, dia de Sant Josep, i mentre a València cremaven les falles, a Barcelona vam tenir l’oportunitat de conèixer la Mina Clos.
Potser hauria de dir conèixer millor, perquè Mina Clos és un pseudònim adoptat per l’escriptora Anna Gorina companya d’Òmnium Eixample.

I la primera pregunta anava en aquest sentit, per què adoptar un pseudònim i per què aquest.
Tot prové dels intents de trobar una editorial on publicar els seus llibres, però no la va trobar i d’aquesta frustració en va fer valentia.
Amb el suport de la seva germana, va decidir autoeditar-se, però no volia que el lector vinculés la lectura a l’escriptora i, per això, va pensar en un pseudònim.

En aquest projecte, com he dit abans, la seva germana Mireia té un paper fonamental i el nom de Mina prové d’unir part de tots dos noms, Mireia i Anna.
Clos resulta ser el segon cognom de l’àvia, que era llevadora, i els donava aquesta visió de “fer néixer” el projecte.

La seva vocació li ve de la mà d’una mestra de literatura catalana quan tenia catorze anys.
La seva imaginació la va dur a voler ser poeta maleïda, com Baudelaire i altres coetanis, però no trobava en la poesia la seva manera d’expressar-se i va descobrir el modernisme.
Aquest moviment, tant present a Barcelona, la va empènyer a iniciar l’escriptura d’una novel·la modernista. No la va finalitzar, però va descobrir que, si s’hi volia dedicar, una feina molt important era la de documentar-se bé abans d’escriure.

Ens comenta que participa en molts tallers literaris i en cursos on poder treure eines per millorar, no es cansa d’aprendre i, en aquest sentit, ens diu que els autors que més l’han influït han estat Víctor Català, Mercè Rodoreda i Ferran de Pol, a qui vol reivindicar, ja que és un autor immerescudament força desconegut.

Reconeix que no li agrada tancar-se a un estil, li agraden tots, i també és la manera de sorprendre el lector, que mai sap què trobarà en un llibre seu, tot i que també és prendre un risc que, per ara, està disposada a córrer.

Un moment molt interessant de la Conversa ha estat quan s’han llegit fragments de cada un dels llibres que ha publicat fins ara, perquè diu que en té alguns al calaix que encara no ha publicat, i hem anat entrant en cada un.

Pel que fa a “Les mentides del mar”, confessa que l’ha fet seguint les tècniques per convertir-lo en un best-seller.
La Mireia, gran lectora d’aquest tipus de novel·les, la guiava per aconseguir-ho i cal dir que ha tingut molt bona acollida entre els lectors.

A “La foscor de la neu”, novel·la policíaca de la qual el títol ja és inquietant, està ambientada a Ottawa perquè l’Anna va viure allí.
D’aquesta novel·la, ens revela que ha creat un protagonista, en “Mackenzie”, seductor, interessant, i que l’ha seduït de tal manera que l’ha empès a escriure una primera part, el que seria els inicis professionals d’en “Mackenzie”.

“Batecs” és un recull de relats on les dones són les protagonistes de diferents moments històrics.
Vol ser un homenatge a totes aquestes dones anònimes que no surten als llibres d’història, però que hi eren i hi van tenir un paper molt important.

El seu primer llibre escrit “Gloucester Road” no va ser el primer que va publicar.
El pas del temps entre una cosa i l’altra va fer que hagués de revisar-lo i actualitzar-lo, “no hi sortia cap mòbil a la novel·la”, diu l’autora.
És potser la més autobiogràfica i una novel·la de primeres vegades.

I “Les esquerdes”, un llibre de contes que té la por, real o imaginada, de protagonista.
Un d’ells, basat en fets reals, és una història que la va tenir obsessionada d’un assassí en sèrie que va estar quinze anys assassinant.
Va estar seguint les investigacions de la policia dels Estats Units a través d’internet.
Va arribar a témer que, si descobrien que hi havia algú a l’altra banda de l’Atlàntic que seguia aquest cas, no es pensessin que hi tenia res a veure.
La història s’explica des de diferents punts de vista, com un trencaclosques, i acabes encaixant la història completa.

L’Anna Gorina, pels qui la coneixem, té una aparença tranquil·la i dolça, ella diu que això és perquè pot deixar anar tots els seus fantasmes en l’escriptura.

És una bona teràpia i esperem que la continuï fent durant molts anys.

Estela Esteban

Llegeix més a la crònica publicada a l’Espai Línia: https://liniaxarxa.cat/liniaeixample/espai-linia/omnium-cultural-omple-espai-linia-vetllada-literaria-mina-clos/