“Nosaltres continuem sent el somni. Gràcies, Muriel!”: homenatge multitudinari al Teatre La Faràndula, deu anys després

L’1 de març de 2026, el Teatre La Faràndula de Sabadell va acollir l’acte en memòria de Muriel Casals i Couturier, coincidint amb el desè aniversari de la seva mort.

 

 

L’homenatge, gratuït i amb una gran resposta de públic, va omplir el teatre i es va convertir en un acte molt reeixit i àmpliament reconegut, amb prop d’un miler d’assistents. L’acte va tenir un caràcter expressament unitari, en coherència amb l’esperit que representava la mateixa Muriel Casals. Va ser organitzat per Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana, el Consell de la República i la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sabadell.

Conduït per Mònica Terribas i obert per Xavier Guerrero, l’acte va recordar la figura de Muriel Casals des de diverses dimensions del seu llegat: la família, la trajectòria professional, els valors de república i justícia social, la cultura i la llengua, i la independència i la unitat. Cada bloc es va articular amb frases, fotografies i materials audiovisuals relacionats amb la seva trajectòria personal, acadèmica, cultural i política.

Hi van intervenir, entre d’altres, Isabel Casals i Couturier, Laia Gasch Casals en vídeo, Javier Lafuente, Xavier Sala i Martín, Carme Forcadell, Gabriel Fernández, Quim Torra, Jordi Domingo, Lluís Llach, Xavier Antich i Jordi Cuixart en vídeo.

L’acte va combinar parlaments, projeccions i música, amb intervencions d’Emerald Buxó al piano, una actuació de Jaume Arboledas i Montse Clapers, que van musicar un poema del pare de Muriel Casals, i l’actuació final de la Companyia Elèctrica Dharma.

El lema de l’homenatge, “Nosaltres continuem sent el somni. Gràcies, Muriel!”, va resumir l’esperit d’un acte que va voler mantenir viva la memòria de Muriel Casals com a referent de compromís cívic, defensa de la llengua i la cultura catalanes, cohesió social i llibertat nacional. Per a Òmnium Sabadell, aquest record forma part de la voluntat de preservar el llegat de les persones que han estat decisives en la construcció col·lectiva del país.