El proper dimarts 9 de juny us convidem a una presentació doble en forma de monogràfic sobre Irene Polo. Presentarem els llibres “Els anys americans d’Irene Polo” i “Irene Polo. La fascinació del periodisme. Cròniques 1930-1936” de Glòria Santa-Maria i Pilar Tur, a la Cooperativa Rocaguinarda. Conversarem amb les autores i ens endinsarem en l’oblidada història de la millor reportera de la Segona República.

Els anys americans d’Irene Polo
«¿Coneixeu Miquel Villà? Ja sé que la majoria dels lectors contestaran: no.» En paraules de Gabriel Ferrater, Miquel Villà és «un dels pintors catalans més autèntics». Va viure a París i a l’Argentina, i va ser molt amic d’Irene Polo. ¿Coneixeu Irene Polo? La majoria dels lectors contestaran: no.

Val la pena conèixer-la. Perquè era una reportera fascinant dels diaris més importants de la Segona República, perquè va ser una dona agosarada, moderna, reivindicativa, lesbiana i suïcida. El 1936 va viatjar a l’Amèrica del Sud amb la companyia de Margarida Xirgu. Cap de les dues no en va tornar.

Les cartes de Polo a Villà són un testimoni inèdit i vivíssim de l’exili. Els tres textos escrits per ella i els tres articles dedicats a la seva figura ens en fan entendre la grandesa. El postfaci és la clau de volta: ens explica l’aventura americana i ens aclareix els enigmes dels seus últims anys. ¿Qui era la Judith que Polo esmenta a les cartes?

Irene Polo. La fascinació del periodisme. Cròniques 1930-1936
Irene Polo va iniciar la carrera periodística l’any 1930 i va exercir a Barcelona, de manera apassionada i sovint belligerant, la seva professió fins a l’any 1936, en què va marxar cap a Amèrica amb la companyia teatral de Margarida Xirgu. Els articles publicats, durant aquests anys, a Imatges, La Humanitat, La Rambla, L’Opinió, L’Instant i Última Hora ens han deixat un testimoni inestimable, irònic i brillant, de la societat i la política d’aquell moment: des d’articles sobre els usos de la moda?la introducció del pantaló femení, l’aparició de l’escot fins a reportatges de denúncia social la mendicitat a Barcelona, les pèssimes condicions de vida de treballadors i immigrants o d’alerta política com el reportatge en què es fa passar per seguidora de les Juventudes de Acción Nacional, o els articles dedicats a la censura, que ella mateixa va patir. La rotunditat i la valentia d’aquests textos, que avui publiquem reunits per primer cop, ens ofereixen la sorpresa de veure la seva actualitat, i alhora ens dibuixen, amb tot l’abrandament i llibertat de les seves paraules, la figura d’una dona excepcional.