Antich és reelegit president d’Òmnium Cultural per a quatre anys més amb Mariona Lladonosa, Àngel Castiñeira i Elena Subirà a les vicepresidències, i Teresa Navarro a la tresoreria

Òmnium Cultural ha revalidat, aquest dissabte en Assemblea General Ordinària, la candidatura a la presidència del doctor en Filosofia, escriptor i professor universitari Xavier Antich, al costat d’una renovada Junta Directiva Nacional en la qual també s’han escollit Mariona Lladonosa, Àngel Castiñeira i Elena Subirà com a vicepresidents, Teresa Navarro com a tresorera i 15 vocalies noves. Una assemblea en què Antich ha exposat els deu compromisos d’Òmnium Cultural amb la societat catalana i ha posat el focus de l’activitat de l’entitat en els propers anys. “Comença un cicle electoral diabòlic que ens obliga a estar més preparats i a jugar millor les cartes per avançar en les nostres aspiracions nacionals”, ha alertat Antich. Un cicle, ha dit, que pot fer “molt de mal” al país, però també que es pot utilitzar “a favor”: “Si voleu que el país doni la resposta que caldrà donar, i en la que ja estem treballant; si voleu que el país pugui fer-hi front i aprofitar-ho per avançar, no espereu a venir a Òmnium el dia després de les eleccions: ajudeu-nos ara”. En aquest sentit, el reelegit president d’Òmnium ha encoratjat a observar el panorama internacional i a fer una “aposta per la democràcia”. “Podem entrar en un cicle global favorable a la defensa de la democràcia i el dret d’autodeterminació en nacions sense estat amb majories sòlides i articulades”, ha assegurat, per sentenciar: “Preparem-nos, des d’ara mateix, per jugar aquest partit amb ambició guanyadora”. 

El vincle de la construcció nacional amb la independència

Antich ha assegurat que Òmnium Cultural té “brúixola”, sap on vol anar i “què cal fer per arribar-hi”. Per això, aposta per la construcció nacional, un terme que interpel·la la llengua, l’escola, la cultura, la cohesió, el jovent organitzat, els Països Catalans, l’acció internacional, la força del territori, la societat civil organitzada i, de manera molt significativa, la llibertat del país. Perquè, segons ha afirmat, “treballar per la construcció nacional, sense deixar ningú enrere, és la contribució d’Òmnium Cultural per avançar cap a la independència de Catalunya i els Països Catalans”. 

Durant el seu discurs, Antich ha recordat la trajectòria de l’entitat des del seu naixement -aquest juliol farà 65 anys- amb projectes tan consolidats com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la bandera d’haver estat pioners en defensar la llengua a l’escola, formant milers de mestres de català durant els anys 60 i 70. “Venim dels qui, en temps molt més durs que els actuals, van lluitar i resistir contra una dictadura”, ha afegit, i també de les “lluites compartides de tantíssima gent que fa dècades que s’hi deixa la pell perquè aquest país avanci pel camí de la democràcia, els drets i la justícia”. En aquest país, ha remarcat, per a molta gent Òmnium “és sinònim de construcció i esperança”, i això fa que l’entitat hagi de ser “immune al desànim” i “dipositària d’una enorme responsabilitat”. Per això, durant aquests quatre anys Òmnium ha impulsat iniciatives transformadores com la Nit de les Lletres Catalanes i ha seguit treballant amb rigor per la llengua, la cultura i el país, amb projectes com el Vincles, el Festival Òmnium de Cinema, moviments com el Català per a tothom, la defensa jurídica de l’escola, la Flama del Canigó, el projecte Lliures, la tasca pel jovent organitzat que fa l’Escola de Formació Guillem Agulló, la defensa del marc nacional i lingüístic de la Federació Llull, la incidència internacional per la defensa de drets, l’aliança amb més de 3.000 entitats o els més de 7.000 actes al territori, només per posar alguns exemples. “Òmnium no hem passat a l’oposició, continuem sent la principal organització de la societat civil de Catalunya i els Països Catalans”, ha remarcat. 

Antich no ha volgut acabar el seu discurs sense agrair la feina a les persones que l’han precedit, des de les presidències de Cuixart, Casals i Porta, a les persones de la junta que, com la Mònica Terribas, la Marta Garsaball o la Marina Gay, deixen pas a una junta renovada.  

L’Assemblea General d’Òmnium ha comptat amb la presència de representants de les juntes i presidències del mig centenar de seus de l’entitat així com d’Òmnium l’Alguer. També hi ha assistit una àmplia representació de la societat civil, del món cultural, sindical, empresarial i associatiu, com l’AMI, l’ANC, la Federació de Municipis de Catalunya, la Fundació Catalunya Fons, Editors.cat, Equitat.cat, el CIEMEN, les ECAS, Arrels Fundació, UGT, CCOO, la Intersindical, USOC, PIMEC, FEMCAT, el CNJC, les JNC, la Joventut Comunista de Catalunya, o Joves de Mallorca per la Llengua, entre d’altres. Pel que fa als representats polítics, hi han assistit representants de la CUP, Junts, ERC i En Comú Podem. A l’AGO també hi han estat presents el president del Parlament, Josep Rull; l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès, i altres càrrecs del govern. 

Xavier Antich, 11è president d’Òmnium: els socis avalen la nova Junta Nacional

Un total de 10.183 socis i sòcies han dipositat el seu vot per avalar els càrrecs de presidència, vicepresidències, tresoreria, i vocalies 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 13, 18, 19, 20, 21 i 22. A banda de Xavier Antich -doctor en Filosofia, professor universitari, escriptor i candidat a la presidència-, també s’ha aprovat la candidatura de Mariona Lladonosa -doctora en Sociologia i professora universitària, especialista en identitats nacionals i estudis culturals-; Àngel Castiñeira -doctor en Filosofia i professor jubilat, expert en lideratges i sector no lucratiu-; Elena Subirà -llicenciada en Humanitats i Periodisme, consultora, i gestora cultural i audiovisual-; Teresa Navarro -enginyera industrial, especialitzada en empreses tecnològiques-; Magda Oranich -advocada i exdiputada-; David Fernàndez -periodista i activista social-; Jordi Corrons  -enginyer industrial especialitzat en planificació i organització, i expresident d’Òmnium Bages-Moianès-; Susan Kalunge -jurista, professora de Formació Professional i activista afrofeminista-; Toni Borrell -politòleg i treballador social, especialitzat en polítiques per a la transformació social-; Rosa Olivé -mestra jubilada, especialitzada en inclusió i expresidenta d’Òmnium Alt Camp-; Antònia Maria Dols -professional de gestió documental i activista per la llengua a Mallorca-; Guifré Homedes -enginyer industrial i empresari-; Marta Rosique -periodista i politòloga, especialitzada en drets humans i relacions internacionals-; Jordi Cabré -advocat, periodista i escriptor-; Judit Camargo -química i empresària-; Íngrid March -professora de secundària de llengua anglesa i alemanya, i presidenta d’Òmnium Anoia-; Tayssir Azouz -traductor, emprenedor i màster en afers internacionals-; Júlia Petit -advocada especialitzada en l’àmbit mercantil i mediadora, provinent de l’escoltisme-; i Ernest Montserrat -lingüista i activista al moviment associatiu juvenil-.