El divendres 5 de juny, tot un seguit d’entitats andreuenques vam commemorar el 50è. aniversari de la tancada de les dones dels treballadors de la Motor Ibèrica a la Parròquia de Sant Andreu de Palomar. Va ser tot un èxit de participació i d´assistència.

A la sala gòtica de la Parròquia els parlaments que es van portar a terme van ser moderats per la periodista Meritxell Pauné i van participar el Pau Vinyes i Roig (historiador andreuenc que va fer una exposició de la situació en que es vivia en aquells anys), la Magda Oronich (advocada que va viure en primera persona aquells convulsos anys de finals del franquisme i primers de la “transició democràtica”), la Pilar Aymerich (reputada fotògrafa que va plasmar en les seves fotografies el dia a dia de les dones i els seus fills dins la Parròquia i dos de les dones que van estar tancades), la Maruja Ruíz i la Mercedes López: totes dos de mes de 80 anys, però molt clarividents en la memòria d’aquells anys, que van plasmar les seves vivències. Les reivindicacions dels treballadors, per cert, no van finalitzar bé: al final van ser acomiadats.

Els seus marits, per qui no ho sàpiga, en aquells moments estaven immersos en una dura lluita reivindicativa en defensa dels seus llocs de treball, senzillament estaven al carrer amb tot el que això suposa per a ells i les seves famílies, això tant serveix per ahir com per avui. Des de l’1 de juny i durant 28 dies la Parròquia (amb el Rector de l’època Mossèn Jaume Camps al cap davant), els va obrir les portes en uns moments gens fàcils, a elles i als seus fills petits, per intentar sensibilitzar a l’opinió pública del seu drama social i sempre amb la por per l’entrada sobtada de la policia, com va passar finalment. La solidaritat de molts i molts andreuencs es va fer ràpidament palesa, amb aliments i queviures per elles i els fills, també moltes cases dels voltants els hi van obrir les portes perquè es poguessin dutxar. El conjunt parroquial i veïnal s’hi va abocar de valent.

En finalitzar l’acte se’ls va lliurar a totes les participants uns rams de flor i uns llibres d’obsequi. En definitiva, va ser un homenatge senzillament merescut!