“Joan Fuster – Antoni Comas. Dos homenots s’escriuen”
Vicent Partal, director de Vilaweb, va advertir de la necessitat de la premsa actual d’adaptar-se a la participació que reclamen els nous lectors de premsa actual en un acte el dimecres 23 de novembre a la seu nacional d’Òmnium Cultural
El passat 21 de novembre va tenir lloc a la seu d’Òmnium Cultural de Mataró l’acte “Joan Fuster – Antoni Comas. Dos homenots s’escriuen”, en el transcurs del qual es va presentar el volum XII de la Correspondència de Joan Fuster que edita l’editorial valenciana Tres i Quatre. L’acte va comptar amb la presència de Pep Comas, gestor cultural i nebot d’Antoni Comas; Xavier Riu, professor de Literatura de la UB; i Josep-Vicent Garcia Raffi, curador del volum XII de la correspondència.
Pep Comas, que parlava en nom de la família Comas, va destacar que en la correspondència que va mantenir el mataroní Antoni Comas amb Joan Fuster podem trobar una nova aproximació del “nostre Antoni”, amb una llenguatge molt acurat i una gran riquesa textual, ric en personalitat. Pep Comas va lamentar la pèrdua del gènere epistolari ara que s’ha donat pas a les noves tecnologies, ja que, com succeeix en aquesta Correspondència, es pot veure l’evolució dels interlocutors i la cordialitat que van guanyant. Aquest aspecte també el va destacar Xavier Riu, que, tot i que no va conèixer Antoni Comas, va afirmar que en l’epistolari es pot copsar la confiança i l’amistat entre els dos interlocutors.
Per la seva banda, Josep-Vicent Garcia Raffi, professor Filologia a la Universitat de València, va donar les gràcies a Òmnium Cultural de Mataró, ja que és l’únic lloc on, de moment, s’ha presentat el volum. Garcia Raffi, centrant-se més en Joan Fuster, va explicar que l’autor valencià escrivia una mitjana d’una carta al dia, cosa que fa que hi hagi un arxiu d’unes 20.000 cartes. El projecte d’editar l’epistolari, que va començar l’any 1992 quan va morir l’escriptor, és, doncs, complex. Segons Josep-Vicent Garcia Raffi, Comas i Fuster van arribar a apreciar-se molt, cosa que es demostra amb el fet que en la cerimònia d’investiment com a doctor honoris causa de Joan Fuster per la Universitat de Barcelona, va voler portar la toga de Comas.

