El recull de contes La vida per rail de Ramon Erra va guanyar el premi Mercè Rodoreda 2011

Des d’Òmnium Cultural i la llibreria Cal Siller, amb el suport de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, es reconeixerà al guanyador de la passada edició de la Nit de Santa Llúcia en la categoria de contes, Ramon Erra.
La presentació anirà a càrrec de Lluís Vila, il•lustríssim alcalde de Prats de Lluçanès, David Colomer, president d’Òmnium Osona i Eva Boixadé, il•lustríssima alcaldessa de Lluçà, el poble on viu l’autor. Erra tancarà l’acte, que es celebrarà a la sala d’actes Cal Bach de Prats de Lluçanès el divendres 13 d’abril a les 8 del vespre.

A La vida per rail, els drames poden fer riure, la comèdia pot ser trista i el romanticisme es pot transformar en el fulletó banal d’una agència de turisme, o a l’inrevés. La vida, dalt d’un tren, es veu d’una altra manera. Puja un desconegut i us explica el seu drama. Arribeu a una estació i us hi trobeu un personatge, de drama o de comèdia? El rail, la vida, us té encarrilats, no podeu canviar l’itinerari, però podeu baixar abans. La ciutat que deixeu enrere us entristeix, ho espereu tot de la ciutat d’arribada. Hi ha llocs que, només pel nom, ja esgarrifen. N’hi ha d’altres que prometen tota la felicitat i en canvi amaguen crims horribles. De nit, el xiulet d’un tren pot ser un crit d’esperança. Una andana abandonada pot crear il•lusió de vida, mentre que un indret pensat per al turisme de masses pot aparèixer buit i desolat. Agafar la vida per rail és deixar-se portar, voler conèixer, passar pàgines.

Ramon Erra va néixer a Vic el 1966, però es considera lluçanenc al cent per cent. Viu entre el Lluçanès i Canet de Mar. És llicenciat en ciències polítiques. Fa classes a l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha fet col•laboracions a El 9 Nou, La Marxa, El Temps, Presència, El Temperi, La Rella, l’Avui, Vivre en Poésie i Descobrir Catalunya. El 2001 va obtenir el premi Rafel Cornellà per un retrat literari de Bohumil Hrabal. La seva primera obra publicada va ser la novel•la juvenil, escrita amb Jordi Martí, Operació gàbies buides (2001). És autor del llibre de viatges A Bòsnia ens trobarem (2004). El seu primer llibre de contes va ser La flor blanca de l’estramoni (2001, edició revisada 2009). El 2007 va publicar el recull de narracions Pólvora del quatre de juliol. La seva primera novel•la va ser Desfent el nus del mocador (2008), que va rebre el premi QWERTY a l’autor revelació en català, va ser finalista del premi Crexells i premi Salambó de novel•la en català. El 2010 va publicar la novel•la Escolta, Volòdia!