Òmnium Alt Penedès va obrir les celebracions dels 40 anys amb una conferència d’Isabel-Clara Simó versant sobre la situació del català

L’Auditori Caixa Penedès – Fòrum Berger Balaguer acollia, el divendres 27 d’abril, el primer acte de commemoració dels 40 anys d’Òmnium Cultural a l’Alt Penedès. Es tractava de la conferència "La nostra llengua, avui", a càrrec de l’escriptora Isabel-Clara Simó.

Va obrir l’acte el president d’Òmnium Alt Penedès, Sergi Sabaté, amb una breu intervenció on va agrair la col•laboració de l’Obra Social de Caixa Penedès en l’organització de la xerrada, per donar pas immediatament a la conferència.
Durant una bona hora, Isabel-Clara Simó va combinar les referències a lingüistes com Juan Carlos Moreno o Jesús Tusón amb les seves experiències personals, per oferir un retrat de la situació actual de la llengua catalana i l’evolució de la seva salut al llarg dels darrers temps.

Per començar, va situar el català dins un context mundial on els drets lingüístics són, en general, poc reconeguts. Moltes llengües no gaudeixen de la protecció dels estats, fins al punt que unes mil podrien desaparèixer en les properes dècades, víctimes de l’imperialisme cultural. Aquest imperialisme es basa en prejudicis lingüístics, que consideren unes llengües millors que altres, basant-se en criteris com la quantitat de parlants, el nombre de paraules, la musicalitat o la dificultat, quan la realitat és que totes les llengües compleixen les seves funcions comunicatives admirablement.

L’escriptora va admetre la necessitat que existeixin idiomes que facin la funció de pont o llengua franca, sempre que no hi hagi risc de substitució lingüística, com passa amb el castellà a casa nostra, o com va passar amb l’anglès a Irlanda, on la independència va arribar massa tard per salvar la llengua.

Isabel-Clara Simó, amb un estil didàctic i fresc, va explicar que la desaparició de les llengües, molt estudiada pels lingüistes, segueix sempre les mateixes fases. En primer lloc, es produeix un descrèdit per raons polítiques. En territoris ocupats, la llengua invasora s’imposa com a oficial, mentre la pròpia recula a les esferes privades. És molt típic d’aquest estadi l’elogi del bilingüisme a càrrec dels qui, curiosament, només parlen la llengua més forta. La situació esdevé més perillosa quan la llengua més feble comença a ser exclusivament oral i només s’escriu en el folklore, ja que les normes gramaticals es relaxen i les formes es degraden, moment en que alguns encara en defensen la "frescor" i el caràcter popular. En el darrer pas abans de la substitució, la llengua minoritzada esdevé un patuès del qual els propis parlants s’avergonyeixen en públic: un sol foraster fa que tots els parlants canviïn de llengua per tal que no se’ls acusi de mala educació.

Des d’aquesta perspectiva, el cas del català es pot considerar miraculós, ja que sovint ha arribat a fases molt avançades del procés de desaparició, i després s’ha recuperat. L’opinió personal d’Isabel-Clara Simó és que el català ha sobreviscut en les darreres dècades per falta de visió política del franquisme, ja que l’exagerada persecució acabà actuant com a revulsiu, despertant fins i tot les simpaties envers el català, durant els anys setanta, per part de molts intel•lectuals espanyols progressistes.

Pel que fa a la situació actual de la nostra llengua, considera que en els darrers temps s’ha avançat moltíssim, però que el català continua estant en perill. És un triomf, per exemple, haver arribat a un milió de lectors en català, o que els escriptors castellans demanin que se’ls tradueixi al català perquè econòmicament els surt a compte. En l’apartat de les amenaces, va esmentar que el lleure encara és majoritàriament en castellà i en anglès, la poca implicació dels adolescents en la defensa del català, i que la situació és encara pitjor en altres territoris dels Països Catalans. En aquest punt, Isabel-Clara Simó, que és d’Alcoi, va lamentar la passivitat del Principat durant els episodis de guerra lingüística al País Valencià, on va recordar que fins i tot es posaven bombes.
L’escriptora es va mostrar convençuda que Catalunya seria independent (i que ella ho veuria) i va voler acabar amb una nota feminista, comparant la lluita pels drets de les dones, una revolució que s’havia dut a terme sense armes, amb la defensa del català, que també s’ha basat en la tossuderia.

El director general de Caixa Penedès, Ricard Banquells, va cloure l’acte recordant els lligams de l’entitat amb Òmnium, que hi té un membre al consell des de fa anys. Banquells va elogiar especialment la tasca de cohesió social que realitzen les parelles lingüístiques, una cohesió social que és també un objectiu prioritari de la Fundació Caixa Penedès.

Eduard Barrobés
Òmnium Alt Penedès