L’historiador Joan B. Culla va protagonitzar el passat 15 d’octubre la conferencia del Memorial Companys organitzada per l’Ajuntament de Mataró i Òmnium Cultural, amb motiu del 72è aniversari de l’afusellament del President. Presidida per l’alcalde de Mataró, Joan Mora, i el president d’Òmnium Mataró-Maresme, Antoni Pous, la conferència portava per títol “Lluís Companys, el polític: una visió laica”.

Culla va començar fent notar que encara no hi ha una bona biografia de Companys on s’expliqui d’una manera neutra la seva trajectòria: “Companys no és ni un mite, ni un semidéu, ni un dimoni”. De manera molt clara, l’historiador va exposar els fets més rellevants de la vida del president, des dels seus inicis polítics fins al seu afusellament. De fet, segons Culla, “la trajectòria política de Companys reflecteix les glòries i les derrotes de la Catalunya popular de principis del segle XX”. Des del principi, “Companys va arriscar la pell i es va jugar la vida en la defensa jurídica i política dels treballadors”, motiu pel qual va tenir tan bona sintonia amb la majoria de catalans.  

Després de passar per diferents partits, Companys va arribar a la Generalitat l’any 1931 i “va ser ell qui va decidir proclamar la República. La resta van anar a remolc seu”. Durant els dos anys i mig que va durar aquesta República, Companys va fer tots els papers, fins a arribar a ser-ne el president a partir de l’1 de gener de 1934, demostrant tota la seva “dignitat, orgull i coratge”.

Culla va destacar també que a partir de l’any 1936, amb l’inici de la Guerra civil espanyola, es va responsabilitzar Companys de tots els crims i excessos que es van fer des de l’exèrcit republicà. Aquesta acusació, però, “és insostenible” si fem una anàlisi rigorosa de tots els fets. En aquell moments convulsos, Culla va reconèixer que potser Companys no va ser un home extraordinari en aquell context, però tampoc en va sorgir cap més, ni hi havia cap altre polític que estigués tan ben situat com ell.

Finalment, Culla va fer referència a l’afusellament. “Companys va entendre que la seva molt era la culminació lògica del procés que li va tocar protagonitzar”, i va acabar valorant el president com un “símbol controvertit de Catalunya, però dels més important que tenim. No només per la seva mort, sinó per tota la seva trajectòria vital”.