L’escriptora Marina Espasa va protagonitzar el passat 22 de novembre la tercera sessió del cicle de conferències de tardor, “Joves escriptors”.

Marina Espasa és filòloga i ha treballat de periodista cultural (treballa de crítica literària al Diari Ara i Icat fm), traductora i guionista. Ha format part dels programes Saló de lectura (BTV) i l’Hora del lector (Canal 33). Després de passar-se tant de temps envoltada de llibres, va decidir escriure la seva primera novel·la,  La dona que es va perdre, que va sortir publicada el passat més de febrer.

En la conferència, l’autora va explicar quin és el procés d’escriure una novel·la i va esmentar diversos llibres que li han servit d’inspiració o que d’alguna manera han estat referents per ella. Entre aquests, podem citar La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, Les ciutats invisibles, d’Italo Calvino, W o el record de la infantesa, de Georges Perec, L’home sense cara, de Markus Wolf, o El castell, de Franz Kafka. També va citar L’home que es va perdre, de Francesc Trabal, a qui cita en les primera pàgines del seu llibre i el títol del qual va agafar de referència per la seva novel·la.

Entre els seus interessos, va destacar que li agrada la temàtica dels espies (per exemple, John Le Carré i els seus espies “talps”) i la dels mons paral·lels tractats en ciència ficció. I, de fet, a la seva novel·la hi ha introduït aquests dos aspectes: la protagonista un dia coneix un topògraf que li roba el cor, tot i que els seus companys de feina estan convençuts que aquest topògraf és un espia d’un altre món que ha vingut a cartografia el nostre.

L’autora va parlar també de la por de l’escriptor al fracàs, és a dir, a ser un mal escriptor o a ser ignorat.

En tot cas, Marina Espasa, amb el seu entusiasme i vitalitat, va encomanar al públic la seva passió pels llibres.