El passat dijous 29 de novembre va tenir lloc la quarta sessió del cicle de literatura “Joves escriptors”. En aquesta ocasió la conferència va anar a càrrec de Jordi Nopca, que, a més d’escriptor, és també periodista –treballa de redactor cultural al diari Ara– i traductor ocasional .

Després de la presentació de l’escriptor, a càrrec de la periodista mataronina Judit Vives, Nopca va començar agraint a La Breu Edicions per haver-li publicat el llibre i, per tant, haver-li fet confiança en el seu projecte, i també a Òmnium Cultural per organitzar cicles com aquest en què es donen a conèixer joves escriptors.

Jordi Nopca va fer una xerrada molt hàbil, divertida i irònica. De fet, portava preparades dues conferències: una autobiogràfica, que va qualificar d’humiliant, i una altra en què parlava del seu llibre, El Talent. L’autor va recordar en la primera part com va començar a escriure, de ben petit, i com va quedar desqualificat dels jocs florals, dels que havia passat ja una primera fase, perquè el seu conte no encaixava en cap de les categories establertes: pàtria, amor o fe.

Sobre la manera d’escriure, Nopca va afirmar que sempre, des de petit, ha escrit de la mateixa manera: en secret, d’amagat, sense explicar res a ningú i absolutament sol.

Sobre la segona conferència, que va titular “Take de money and run”, en al·lusió a Woody Allen, va admetre que la seva novel·la és una bogeria, “com un cartutx de dinamita dels dibuixos animats que passa de mà en mà”. El Talent retarda l’acció infinitament, però alhora és una obra àgil en què no paren de passar coses. L’obra té per protagonistes una parella de 25 anys, la Júlia i en Marco, que decideixen engegar el seu projecte, Edicions del Cocodril, amb l’ajuda d’un prototip capaç de detectar el preuat talent literari. Un cop tenen aquest prototip, se’n van cap a Lisboa a buscar autors inèdits per poder crear un catàleg que faci tombar d’esquena.

L’autor va explicar que ha tardat entre quatre i cinc anys per escriure aquesta novel·la: “tot està molt pensat”. Quan va decidir publicar-la, li van dir que escriure sobre editors no tindria èxit, però ell va defensar que “al principi s’escriu per autosatisfer-se, i després ja vindran els lectors que s’hi interessin”.

El Talent és un llibre ple de referències, des d’Aristòtil a Ramon Llull a JB Foix, passant per Pessoa, Quim Monzó, Sandra Bullock o Ken Follett. És una novel·la d’aventures, d’amor i de ciència ficció. I amb grans quantitats d’humor irònic, “per empipar o tocar una mica la moral a la gent”. Una novel·la en què tot ha estat qüestionat i, sobretot, molt pensat.

Jordi Nopca va aconseguir, a banda de fer passar una bona estona als oients, crear interès per la seva obra entre aquells que encara no l’han llegit.