i tot s’ofusca, quan el gebre del matí

és tan greixós i fred com la rialla

dels rèptils que es banyen amb delit

entre aigües pansides.

Tot és mesquí, quan les llengües s’enfanguen

de tant arrossegar-se en el verí

de promeses bastardes

i els supura l’engany

mentre un mar d’ofegats ja no riu

perquè mai més la primavera

no els portarà cap niu

sinó que els traurà de casa

i els buidarà les finestres.

Tot és mesquí quan segueix la rialla

d’aquells que suren amb el vostre neguit

mentre el glaç d’una bassa

se us estanca en el ventre

i us demanen silenci si us traeixen

amb paraules tan falses.

Tot és mesquí perquè els dies s’allarguen

si us arriba la mort ben servida a la cambra

perquè en caure malalts trobareu un gran buit

si espereu l’escalfor guaridora d’un llit:

sentireu de ben prop la duresa i el so

http://usuaris.tinet.cat/xjt/eltatl/blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/38671.html