Quim Torra “la mirada del 1714 ens ha de permetre entendre que allò pel que lluitaven, és pel mateix que lluitem avui”
Espriu redueix cada cop més l’extensió de les seves narracions. Dins aquesta tendència, les Petites proses blanques ( 1937) enceten una nova combinació: la prosa d’un alt contingut poètic i constitueixen un pas intermedi entre la narració i la poesia
Què commemorem l’11 de setembre? Aquesta és una pregunta ‘simple’ però que més enllà d’una derrota “es commemora que la voluntat del poble va ser de resistir”. Quim Torra, director de El Born Centre Cultural de Barcelona, el que va definir com a “zona zero del setge de 1714”, va explicar com es va desenvolupar el setge i la situació política tan a nivell europeu com de la Península i el perquè els catalans es van quedar sols lluitant contra “el millor exèrcit d’aquell moment, la unió francoespanyola”. A més Torra va explicar diverses anècdotes, com per exemple el perquè l’atac definitiu va ser l’11 de setembre “simplement, perquè plovia”.
L’editor també va esmentar que “els defensors de Barcelona era gent com nosaltres. La Coronela, no era més que la gent normal que va agafar les armes per defensar el país” en aquest sentit va explicar que “tot el cos de notaris de la ciutat va ser aniquilat perquè no van fer cap passa enrere”.
Torra va remarcar que de cara al tricentenari d’aquells fets “hem d’aconseguir que la gent se senti interpel·lada. Fer només un repàs històric no aprofitaria tot el potencial que té l’efemèride”.
La propera xerrada del cicle “Tots Construïm un nou estat d’Europa” serà a l’escorxador de Gelida, demà dijous 23 a les 20:00h del vespre i es parlarà sobre el model cultural i educatiu de la futura República Catalana amb els exconsellers Josep Bargalló i Carme Laura Gil.

