Tot passejant per la Rambla, avui hem descobert els secrets, peculiaritats i històries d’aquest indret tan emblemàtic de la nostra ciutat: artèria principal de Barcelona.

Segurament, vist des del cel, aquest passeig es deu assemblar molt a un formiguer arbrat pels costats.

Hem “ramblejat” (com deia en Néstor Luján) aquesta tarda acompanyats del bon guiatge de Jordi Capella, gran veterà i coneixedor d’aquesta zona.

Hem pogut tenir l’oportunitat d’assaborir una experiència historicocultural que fins aleshores era un pèl desconeguda, tot i haver caminat mil vegades per allí.

A més, avui hem comptat amb la presència de Muriel Casals (presidenta d’Òmnium Cultural), que ha volgut afegir-se al grup durant una part del recorregut.

El punt de trobada era al peu del monument d’en Cristòfor Colom, un dels primers monuments erigits a Barcelona, i des d’allà hem anat “ramblejant” fins a plaça Catalunya, on hem apaivagat el fred amb una càlida tertúlia al cafè Núria.
En Jordi ens ha fet veure la Rambla amb uns altres ulls i ens ha fet adonar de tots els canvis que hi han tingut lloc, per desgràcia, últimament la Rambla ha deixat de ser un passeig emblemàtic dels barcelonins i ha esdevingut un lamentable espectacle turístic que embruteix una mica la nostra història.

Però lluny de tot això, en Jordi ens ha fet reviure la Rambla esplèndida que començà el seu apogeu a finals del XIX com a passeig, encara que la història va molt més enllà. Només us diré que per la Rambla hi han tingut afers personatges tan importants com Maria Callas, Andreu Nin o el mític Buffalo Bill… Hem sabut que el rellotge del Teatre Poliorama marca l’hora oficial de Barcelona i que els fanals de la plaça Reial van ser el primer projecte d’un jove Gaudí.

El mot rambla, com molts altres de la nostra llengua, prové de l’àrab, ve de “ram lá”, que significa riera, i és precisament el que era antigament; una riera que duia les aigües de la muntanya de Collserola fins al mar.

El punt final de la nostra ruta ha estat la famosa font de Canaletes, on hem decidit fer-nos la foto de grup per deixar constància d’aquesta sortida tan interessant tot recordant que “no és bon barceloní qui no passeja per la Rambla per la tarda o pel matí”.

Rut Mata i Ramos
Monitora del Quedem?