Alzamora, Riera i Erra han presentat les obres de la Nit de Santa Llúcia a Òmnium

Actualitat

,,,

Sebastià Alzamora, premi Sant Jordi de novel•la, Marcel Riera, premi Carles Riba de poesia i Ramon Erra, premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, s’han reunit aquesta tarda a la seu nacional d’Òmnium Cultural per presentar les seves darrers obres, les guanyadores en la vetllada literària de la 61a Nit de Santa Llúcia.

En l’acte hi ha intervingut, a més dels autors, l’editor de Proa, Josep Lluch, i Vinyet Panyella, escriptora i membre de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural. Panyella ha conduït l’acte i ha obert el diàleg amb els tres autors a partir de fragments de les obres. Aquest diàleg entre escriptora i autor ha anat revelant el sentit de les obres i els perfils d’Alzamora, Riera i Erra com a autor.

Sobre La vida per rail, Ramon Erra ha parlat de la tria del tren com a eix dels contes: ‘el tren és una metàfora de la vida però també de la literatura’, ja que el tren és un viatge i un lloc del qual ‘en puges i en baixes’, com la literatura.

El premi de poesia Carles Riba, ha estat pel poeta, ja consolidat, Marcel Riera. Vinyet Panyella l’ha descrit com el poeta més anglosaxó de la literatura catalana, idea que ha refermat Riera en el moment de referir-se als referent literaris anglosaxons que han marcat la seva formació literària (Oden, Joyce, Dickinson…) ‘quan els vaig llegir vaig pensar: aquest és l’humus on hauria volgut cultivar la meva literatura’. Amb Llum d’Irlanda ‘m’he tret un pes de sobre, és una mena de reconeixement als meus pares poètics’.

El tercer diàleg ha estat amb el guanyador del premi Sant Jordi, el també consolidat Sebastià Alzamora, amb una obra, Crim de Sang, que Vinyet Panyella ha destacat per la ‘visió del mal absolut’ que proporciona. Segons el mateix autor es compon ‘d’elements dispersos que es reuneixen i col·lisionen’ i ho fan en un moment molt concret, la Guerra Civil del ‘36.

En referència als tres llibres, Josep Lluch, l’editor de les obres, ha recordat que aquest tres premis han modelat la literatura catalana de les ultimes dècades i ho segueixen fent.