Un poeta auroral, vitalista, excepcional. Així va definir el professor Jaume Aulet el poeta Agustí Bartra en la segona de les conferències de tardor del cicle “Llegir la Literatura”. Aulet va reivindicar la figura d’un home per al qual la poesia ho era tot, era la vida mateixa. La poesia li permetia acostar-se als grans temes de la vida. Per això, no podia compondre sonets, perquè amb catorze versos no ho podia dir tot. I tampoc no dedicava poemes a les coses petites ni feia poemes de circumstàncies. La poesia és massa important per a això.

Ell creava mites, com ara Odisseu, sobre el mite d’Ulisses, l’exiliat. De formació autodidacta, Bartra era una persona cultíssima, molt llegida, que va passar-se trenta anys de la seva vida a l’exili. En certa manera, va dir, és un “poeta de l’exili”. És dels que hi va passar més temps i hi va publicar molt. Aulet va anar il•lustrant la seva documentada i interessant conferència amb la lectura d’una sèrie de poemes seleccionats.