El darrer llibre del fundador del Taller de Músics i president de l’associació "Els altres andalusos", Lluís Cabrera, traspua contundència i ganes d’obrir debat. Ho suggereix el títol ( ‘Catalunya serà impura o no serà’ ). Ho reafirma el pròleg de Julià de Jòdar (que es declara radicalment contrari a algunes de les opinions exposades per l’autor). I ho confirmen, definitivament, els diferents capítols que conformen l’obra.

De diversos d’aquests capítols en parlà ahir Cabrera en el marc d’Els Dimecres presentem. En referència, per exemple, al que du per títol ‘L’amenaça llatinoamericana’, aquest català d’origen andalús afirmà: "Hi ha un prejudici enorme enfront de l’arribada massiva d’immigració llatinoamericana, i sovint els que més es queixen són els que tenen una minyona d’aquesta nacionalitat a casa seva i se li dirigeixen en castellà". O, a propòsit del capítol ‘So de rumba’: "Crec que hi ha un rebuig cap a la rumba catalana i reivindico el nom de [la bailaora i cantaora] Carmen Amaya").

I és que, com ja havia indicat Xavier Bru de Sala durant la presentació de l’obra a l’inici de l’acte, si un tret caracteritza Lluís Cabrera és la seva independència de criteri, sempre i arreu. "Té l’autenticitat artística de qui no funciona per populismes ni pactismes, de qui no pretén agradar a tothom", deia Bru de Sala. I afegia: "D’ell he après que hem de ser radicals a l’hora de combatre dues coses: la hipocresia social, i el paternalisme discriminatori".