L’entrada de les TIC a l’aula és una oportunitat o una amenaça? La llengua, la cultura i el coneixement del país en poden sortir enfortits o debilitats? Quin rol ha de tenir, doncs, el mestre del segle XXI? Totes aquestes qüestions s’aborden al darrer número de la revista Escola Catalana. I totes aquestes qüestions, també, van ser ahir al vespre objecte de debat a El Dijous de l’Òmnium d’aquesta setmana.

 

L’acte, presentat i moderat pel director d’Escola Catalana, Joan Badia, comptà amb la participació de tres experts en l’ús de les TIC en l’àmbit educatiu: Jordi Vivancos, cap de servei de Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement del Departament d’Educació de la Generalitat, Núria Alart, i Ramon Barlam -ambdós professors de secundària. 

 

D’entre les qüestions abordades, destacà la referida a la nova relació entre professor i alumne a l’aula, així com la forma en què les TIC condicionen aquest canvi de rols. "Hem d’aprendre a gestionar la curiositat natural que tenen els alumnes", assegurava Ramon Barlam, que afegia que "el professor hauria de ser més tutor, més guia". Núria Alart, per la seva banda, apuntava també en aquesta direcció en afirmar que "l’alumne cada cop ha de ser més actiu i més autònom en el seu aprenentatge".

 

Des d’una perspectiva més general i, alhora, més allunyada de l’aula, Jordi Vivancos coincidia però amb els dos professors en aquesta qüestió. "L’important és aprendre amb les TIC", assegurà tot afegint que "l’ús més important de l’ordinador ha de ser el que segueix la consigna que ha donat el docent". I és que, per Vivancos, "el paper clau el té el docent, que té l’oportunitat de plantejar una idea potent i té a favor seu una tecnologia que permet que els alumnes accedeixin a la informació".