Crònica de la Festa “Som Cohesió”
Avui dijous 9 de juny continua el cicle de 3 conferències a la Biblioteca Municipal de Manlleu emmarcat en els Dijous de l’Òmnium Osona titulat “L’ofici d’escriure explicat per manlleuencs i manlleuenques”. La segona conferència serà avui a les 8 del vespre i anirà a càrrec de Ramon Farrés, la conferència porta per títol “El llegat viu d’Antoni Pous, 35 anys després de la seva mort” i es centrarà en la figura d’Antoni Pous i Argila (Manlleu, 1932 – Barcelona, 1976), poeta i traductor, activista cultural i home de lletres que va destacar de molt jove, en la immediata postguerra, com a poeta de gran talent; que als anys seixanta va dur a terme una tasca cultural i pedagògica de gran transcendència a Igualada, amb la fundació del grup Lacetània i la creació de la revista Textos; que a partir de 1968 va impulsar de manera decisiva els estudis de llengua i literatura catalanes en l’àmbit alemany, primer des de Tübingen i després des de Zuric, i que finalment, amb la seva tasca de traductor, va introduir a l’àmbit literari català l’obra de dos autors clàssics del segle XX: Walter Benjamin i Paul Celan.
El darrer dissabte, i com ja és habitual en aquesta època de l’any, va tenir lloc la trobada més esperada: la Festa. Aquest any ens vam reunir a Badalona a primera hora de la tarda per passar unes hores compartint un programa ple d’activitats amb gent d’arreu de Catalunya. La novetat, aquest any, és que a més de la gent de tots els Quedem? del país també va venir gent del programa Voluntariat per la lengua.
El primer que vam fer va ser dividir-nos en grups per fer una descoberta de Badalona molt original. En vam recórrer els carrers per a anar a trobar racons emblemàtics i personatges. Amb el meu grup vam conèixer el dimoni i el pescador, vam anar al teatre, vam passejar per la Badalona de fa 2.000 anys, ho vam aprendre tot sobre el patí de vela i la seva vinculació amb la ciutat… Va ser una tarda intensa amb gent de tot arreu i de totes les edats, i corrent a contrarellotge. Jo, personalment, vaig acabar rebentada! Així que el berenar que ens esperava de tornada al parc va ser perfecte per agafar forces per a compondre, entre tots, uns garrotins. El meu grup va necessitar uns moments de reflexió, però tot seguit a molts se’ls va despertar el poeta que porten dins i van començar a ploure les idees. I quan ens va tocar cantar davant de tothom no trobàvem el moment de parar.
Conèixer gent d’altres llocs va ser genial. Però per a mi, el millor va ser veure tots junts molts dels participants habituals del Quedem? de Barcelona. Alguns feia molt de temps que no venien. Dec ser una de les monitores més veteranes de tots els Quedem? i allà érem molts, i de totes les èpoques.
Gràcies a tots per fer que el Quedem? sigui tan especial!
Laia Soler Cairó
Monitora del programa Quedem?