Aquest dissabte vam anar a visitar amb els infal•libles del Quedem? d’Òmnium Cultural, el malaurat Castell de Montjuïc de Barcelona. Em permeto dir “malaurat” perquè, a priori, la història recent de les pràctiques que s’hi duien a terme , a més d’un ens posen la carn de gallina. El règim franquista va torturar i afusellar gran nombre de presoners de guerra en aquest recinte, sense anar més lluny, el president Lluís Companys.

Tot i aquest mal gust de boca inicial, ben lluny queden de tot això la bellesa enigmàtica d’aquest castell i les activitats lúdiques, culturals i de recerca que s’hi duen a terme en l’actualitat. A més, el castell compta amb una vista privilegiada de la ciutat de Barcelona, que des de pocs punts és possible. A més de 170 metres sobre el nivell del mar, vam gaudir d’una visita guiada que ens portà a 1640 i finalitzà en l’avui més proper: un gran projecte de futur.

Els orígens de la fortificació actual es remunten a la guerra dels Segadors, més tard fou ampliada i modificada durant la guerra de Successió (1702-1714) i, posteriorment, totalment reformada al segle XVIII per l’arquitecte Juan Martín Cermeño. Avui dia l’aspecte que ofereix és el d’aquesta darrera construcció, de caire neoclàssic i auster.

Durant el conflicte bèl•lic espanyol, el castell fou utilitzat pel bàndol republicà com a presó i com a lloc d’afusellament per part dels nacionals, que el van prendre i van invertir la situació el 26 de gener de 1939.

El 15 d’octubre de 1940 és la data de l’afusellament del Molt Honorable Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya. Avui dia podem trobar al fossar de Santa Eulàlia una placa en record seu.

Per decisió del general Franco, el 1963 s’hi va instal•lar un museu militar, que tancà definitivament les seves portes el maig del 2009.
L’atractiu més gran de la nostra visita rau en què, a part de poder gaudir de les explicacions d’una guia excel•lent, vam poder visitar indrets sòrdids i insòlits normalment no oberts al públic, com les masmorres o la torre de guaita.

Tot plegat va acabar amb una animada tertúlia en el lloc on antigament hi havia el pati d’armes, i, entre cervesetes i cafès vam comentar la sort que teníem de gaudir d’aquest espai com a testimoni del patrimoni cultural i històric de la ciutat, i no d’haver-lo patit com a presoners i condemnats a mort, com molts familiars d’amics i coneguts.

Rut Mata Ramos (monitora del programa Quedem?)