Crònica: Sabies que a Barcelona hi ha gairebé 500 centres de culte?

Actualitat

Unes tres mil persones han participat en els actes de commemoració dels Fets de la Gleva que s’han fet aquest dissabte a Sant Hipòlit de Voltregà.

Aquest dimecres, amb el Quedem? vam començar una exploració de diferents centres de culte de la ciutat de Barcelona. Avui en dia és una ciutat multicultural, i sabem que convivim amb moltes altres religions. Però fins fa poc semblava que només hi havia esglésies catòliques, quan en realitat aquesta convivència ha sigut molt més llarga, tot i que minoritària. Ens va guiar Joan Hernández, gerent del Grup de Treball Estable de Religions. Ja fa molt de temps que a Catalunya hi ha un diàleg constant entre representants de les diferents creences per assegurar que la convivència continuarà sent harmoniosa. A més, ens van acompanyar alguns dels seus alumnes de teologia, que com a part dels seus estudis també aprenen la filosofia i ritus d’altres religions. Per cert, que em van explicar que els mateixos principis bàsics estan presents en totes: amor al pròxim, etc… I que la figura de Jesús apareix en moltes d’elles, com a profeta o personatge il•luminat. La sortida va ser molt densa, i tot i que només pretenia ser una ràpida aproximació als conceptes més bàsics, ens va faltar temps a tot arreu. Va ser fascinant!

Primer vam anar a la parròquia de Sant Ildefons, on el rector, que només fa dos mesos que hi és però que és del barri de tota la vida, ens va parlar de coses que ens sonaven força. Vam tenir l’oporunitat de fer-li unes quantes preguntes, i també vam comprovar (i constatar més tard) que un predicador és un predicador, un ofici vocacional i que va acompanyat de la qualitat de saber comunicar, i de fer-ho generosament (pel que fa a temps i paraules).

Després vam anar a una església protestant al mateix barri, que fa moltes dècades que funciona. No obstant això, el pastor, Roberto, ens va dir que fins al 1967 no hi va haver la primera llei de llibertat religiosa a l’Estat. I fins al 1992 no podien cotitzar com a pastors protestants! Havien de cotitzar com a venedors de llibres ambulants o d’altres coses absurdes. Ens va fer un curs ràpid de protestantisme. Aix, tinc els conceptes una mica barrejats, però sembla que són cristians, apostòlics, catòlics, evangèlics i baptistes. Això últim vol dir que creuen en el baptisme com a acte voluntari. Els nens que moren no van al llimb, i els batejos es fan més endavant en la vida. Ens va ensenyar la “piscina” de batejos, perquè el bateig és per immersió, i sovint són adults. Tampoc no tenen imatges, tot i que de vegades sí que tenen símbols temporals, com el canelobre de set braços sobre l’altar que representa la llum, i que quan vam entrar ens va fer dubtar si no érem a la sinagoga.

Després vam fer cap a la sinagoga, on Jorge Gutman, de la comunitat israelita de Barcelona, ens va explicar que va ser inaugurada el 1954, tot i que la comunitat existeix des de 1918. L’any 1954 en el nostre calendari, perquè ells segueixen l’any hebreu, que és lunar, i en aquest calendari va ser l’any 5715. Ens va parlar de les festes jueves, i ens va ensenyar el seu llibre sagrat, la Torà, guardat en un lloc d’honor i enrotllat dins d’un cilindri ornamentat. I sabeu que la Torà no és altra cosa que l’Antic Testament? Realment tot són variacions sobre el mateix tema. I després vam fer un casament (fictici) entre dos participants del Quedem?, el Marcio i l’Svetlana. Sort que era fictici, si no no sé què n’haurien dit les seves respectives parelles! En resum, va ser molt interessant i el temps ens va passar volant. En volem més!

Laia Soler
Monitora Quedem?