Interessant debat el que va tenir lloc ahir al vespre a la seu nacional d’Òmnium durant el primer ‘Dimecres presentem…’ d’aquest curs. Qui, de la sala, ja havia llegit el llibre o sabia de què anava, podia preveure el debat, a voltes tens, que tindria lloc després de la presentació. Qui, en canvi, assistia a l’acte sense més informació que el títol del llibre -això sí, clarament provocatiu: ‘La temptació independentista. Una anàlisi crítica de la radicalització del nacionalisme català’), potser s’endugué una sorpresa en veure la reacció d’alguns membres del públic.

I és que a ‘La temptació independentista’, els autors del llibre, Jordi Manent, Àlvar Thomàs i el seu col·laborador, Marc Arza, reclamen una altra forma de treballar per Catalunya. Una forma que deixi d’estar únicament centrada en l’assoliment immediat de la independència o que, si més no, no en faci una defensa acrítica al 100%. I és que l’independentisme peca, segons els autors, d’un seguit d’errors que cal corregir si no es vol tornar, com tants altres cops en la història del catalanisme, "a fracassar".  

Manent concretava així alguns d’aquests errors: "Ingenuïtat, falta de seriositat i de maduresa, un cert il·luminisme, frivolitat…". Deia aquest autor: "No estem en contra de la independència, sinó de certes formes de fer de l’independentisme". I afegia: "Sabem que aquest és un llibre antipàtic i que va a contracorrent del discurs hegemònic, però crèiem que s’havia de fer". 

Així, Àlvar Thomàs explicà que la tesi principal del llibre és que, avui, "hi ha dues Catalunyes: l’oficial i la real". I és que, assegurà, del total de població actual, "només un terç vota nacionalista". Per què, doncs -es preguntava-, essent majoritària l’altra, és la primera l’oficial? "El motiu és que és l’única que té un cert projecte de país", explicava. I això, afegia, "ha creat un miratge".

"La resta del país deixa fer perquè és neutre tirant a favorable, i si ho fem bé la tercera generació estarà plenament integrada. Però ho hem de fer bé, perquè si tibem massa comencen a sortir bolets -d’acord que de moment petits- com Ciutadans-Partido de la Ciudadanía", assegurà.

Sobretot, deia Thomàs, "el que diem amb aquest llibre és que no hem de tenir pressa". Segons ell,  cal més reflexió, més pensament. I ho il·lustrà de forma molt gràfica: "Si el senyor Laporta guanyés ara les eleccions, el posarien a la presó. I aleshores què? Què faríem?"

Marc Arza, per últim, va comentar alguns aspectes relacionats amb la recepció del llibre. "Sabíem que no seria ben rebut, però no ens imaginàvem que la virulència seria tan gran. Hem trobat poca argumentació i molt d’insult", assegurà.