Sota el títol "Cinema: doblar o subtitular? Debat entre dues opcions" va tenir lloc el passat dijous una nova sessió d’Els Dijous de l’Òmnium. Amb l”historiador de cinema Josep Maria López Llaví com a moderador, el debat va comptar amb la participació de dues ponents que van defensar, cadascuna, una posició diferent: d’una banda, la periodista i crítica de cinema Imma Merino, va optar pels subtítols; de l’altra, l’actriu i periodista Carme Canet, va defensar el doblatge.

La sessió va començar amb la projecció d’un fragment, primer en versió original subtitulada en català i, a continuació, doblada a la mateixa llengua, de la pel·lícula "Perdona si et dic amor", del director italià Federico Moccia. "No hem triat aquesta pel·lícula per cap motiu concret, sinó una mica a l’atzar i d’entre les que hi ha. Perquè, malauradament, actualment tampoc tenim molts films que estiguin doblats i subtitulats en català", va explicar López Llaví. I és que, va assegurar aquest expert en cinema, "avui, per variar, no parlarem de cinema en relació amb la llengua, sinó que, donant per fet que aquesta llengua és la catalana, tindrem un debat estrictament cultural: parlarem de si, en cinema, és millor el doblatge o els subtítols".

Malgrat que cadascuna de les ponents va defensar una opció contrària, cal dir que cap de les dues es va mostrar gens radical. Així, Imma Merino va començar per dir que reconeixia que "l’altra banda també és defensable", perquè "és cert que amb els subtítols es perden coses". Tot i això, però, Merino justificà així la seva opció: "A mi m’interessa especialment el cinema que juga amb la subtilitat,  és a dir, amb factors com el so exterior, la textura de les veus, etc.". Elements aquests que, va assegurar, "es perden amb el doblatge". Així, per a aquesta crítica de cinema, "la peli sona molt més plana".

Una opinió diferent és la que defensà l’actriu de doblatge i d’imatge i també periodista Carme Canet, que malgrat reconèixer, com Merino, que amb el doblatge "també es perden coses", optà tanmateix per aquesta opció. I és que, segons  Canet, si bé és cert que " t’hi acabes acostumant, als subtítols", això no treu que "et perdis coses, com moltes expressions i rostres dels personatges". I va afegir, contundent: "A mi em cansa, el subtítol; em cansa, llegir. No sempre anem al cinema a veure una obra d’art i després fer un debat! De vegades només vols entretenir-te i no tens ganes de fer aquest doble esforç".