El somni de Farringdon Road, d’Antoni Vives, és l’obra que es presentà aquest dimecres a la seu nacional d’Òmnium en el marc d’‘Els Dimecres presentem’. La novel·la, ambientada a Catalunya en plena Guerra Civil espanyola, suposa el debut de l’autor en narrativa i, en paraules de l’escriptora Vinyet Panyella, també un exercici de memòria històrica "absolutament desmitificadora" de tot el que envolta l’etapa més negra de la nostra història recent.

Deia Panyella: "M’ha agradat que una novel·la m’ho desmitifiqui tot, començant per l’anarquisme i acabant pels polítics catalans dels anys trenta i per la Generalitat de Catalunya". Una idea, aquesta, que l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté reafirmava tot denunciant la "manca d’autocrítica i de valentia col·lectiva" que s’ha tingut sempre, en general, a l’hora de parlar d’aquest tema.

Un error, per cert, que si obres com aquesta d’Antoni Vives comencen a esmenar, encara és més greu, en opinió de Solé i Sabaté, en el cas del període immediatament posterior: el de la postguerra. "A la postguerra sí que no hi hem entrat: per covardia, perquè ningú vol veure airejades les misèries de la seva família". 

"La misèria crea misèria", deia Panyella, tot remarcant que, en tot cas, i si bé l’obra s’emmarca en la Guerra Civil i els mesos immediatament anteriors a aquesta, "som, sobretot, davant una novel·la": I això, afegia, "vol dir que hi ha diferents trames: la principal és una història d’amor". En aquest sentit, El somni de Farringdon Road és, segons Vinyet Panyella, "una novel·la que no pots deixar perquè és visual, és entretinguda… I, a més, aporta molts coneixements, que són els que et permeten també la reflexió".

Segons ella, "t’adones que no és una novel·la més de guerra, sinó de valors". I hi afegia, somrient: "Tot i que d’això no sé què en pensarà l’historiador…". 

I alehores l’historiador, en diàleg franc i amè, responia, contundent: "Jo, a classe, als meus alumnes els faig llegir literatura! Llegeixen ‘Incerta glòria’, de Joan Sales, ‘Guerra i Pau’, de Tolstoi, etc… Perquè la Literatura et permet arribar on la realitat no et deixa".  

L’autor de l’obra, Antoni Vives, que seguia el diàleg amb interès i intercanviava impressions amb els ponents i els altres assistents, acabà amb una intervenció contundent. "Això que la guerra era inevitable és fals: la guerra era evitable".