En el marc de la 62a Nit de Santa Llúcia que enguany tindrà lloc el 14 de desembre a la ciutat de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès ha organitzat un seguit d’activitats fins a emplaçar-nos a la gran Festa de les Lletres Catalanes. Va ser així que el passat dimarts 6 de novembre a la sala multiusos de l’Institut Pons d’Icart vam poder gaudir d’un recital del poeta i escriptor David Castillo.

Amb la sala plena de jovent i de gent interessada amb la cultura del nostre país, la presidenta Rosa Maria Codines ens donava la benvinguda. Seguidament va donar la paraula al presentador de la sessió juntament amb el poeta. Envoltats de llibres ?Castillo és un poeta molt productiu?, l’escriptor tarragoní Juan Carlos Elijas va fer un repàs a la trajectòria del nostre poeta, que començà amb la biografia del músic nord-americà Bob Dylan, l’any 1992. Cal destacar també el poemari Game over que va guanyar el premi Carles Riba. El poeta barceloní tanmateix no només es va dedicar a la poesia, sinó que la seva professió de periodista va fomentar que escrivís grans articles i ressenyes literàries a la premsa, en què l’han convertit en director del suplement cultural del diari Avui, des del 1989.

El recital poètic de Castillo va començar amb una representació interpretant alguns dels fragments periodístics i literaris del poeta. L’alumnat del Batxillerat Artístic de l’Institut Pons d’Icart ho van dur a terme deixant al públic impacient perquè comencés la intervenció del poeta, o com ell ens va confessar, el “Paperets” (va rebre aquest nom al començament de la seva trajectòria perquè sempre anava apuntant les idees en qualsevol lloc!)

El poeta ens va recitar poemes molt diversos que començaven amb una explicació amb to irònic a la vegada que didàctic per posar-nos en situació. El recital va contenir poemes dedicats per exemple a la cançó Billie Jean del cantant Michael Jackson; a la Montse Blai, present a la sala, i al seu germà Pep Blai; a la presó ja desapareguda de Barcelona; a un gat de l’escriptora Montserrat Palau o a l’actitud d’exalumnes seus. Fins i tot, des de la seva llibreta, ens va delectar amb algun poema inèdit. Amb una intervenció desenfadada ens va fer somriure sense que els poemes siguin històries per fer riure.    

Assumpta Manyé