El passat dimecres 24 de juny l’Avui publicava un article sobre els hàbits lingüístics dels jutjats en què s’afirmava que “El català només s’usa en un de cada quatre casos”. Entre algunes de les dades més remarcables cal esmentar que només el 16% de les sentències es redacten en català, una xifra en clar retrocés, ja que el 2004 era del 20,6%. L’article concloïa que “només 8 de cada 10 jutjats reconeixen prioritzar l’ús del català. La gran majoria, un 64%, prioritzen el castellà i la resta no tenen un criteri clar”.

Òmnium Cultural, com a entitat que treballa per la defensa i promoció de la llengua catalana, vol contribuir a la difusió i denúncia d’aquesta situació que incompleix l’Estatut i el dret dels usuaris a fer ús de la llengua catalana en igualtat de condicions.

En aquest sentit, Òmnium dóna suport i difusió a la iniciativa de L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia amb motiu de les eleccions a la presidència del Col•legi d’Advocats, que consisteix a posar de manifest les polítiques en matèria de llengua que proposen les diferents candidatures. L’enquesta s’ha passat a totes les candidatures, encapçalades per: Màrius Miró Gili, Luís del Castillo Aragón, Pedro L. Yúfera Sales, Vanessa González Fornas, Juan Antonio del Moral Vizcaíno i Mariano Castillo García.

L’Associació de Juristes ha rebut resposta únicament dels tres primers candidats. L’enquesta completa és consultable des de la web de l’Associació.

Pel que fa a la presència del català a la pràctica diària de l’advocacia, els tres candidats destaquen la necessitat de fomentar-la. Tot i això Miró és q1ui ho fa d’una forma més explícita. Miró concreta que “estem lluny que el català sigui una llengua normal i lluny també del que diu l’article 3 de la Constitució Espanyola de 1978”. Segons Yúfera “el dèficit actual no és a conseqüència d’un desconeixement sinó per un hàbit o costum mal entès”.

Pel que fa a la necessitat de destinar partides pressupostàries a la promoció de la llengua, del Castillo s’hi manifesta a favor sense entrar en detalls i les posicions en aquesta qüestió entre Yúfera i Miró són distanciades. El primer assegura que: “Justament en aquesta qüestió hem de defugir totalment dels simbolismes. Per això, si se’m permet, no es tracta de destinar-hi una quantitat específica” mentre que Miró considera que “Cal complir la legalitat i la normativa vigent. Per això no només estic disposat a fer-ho, sinó que hi estic francament decidit (…) insisteixo, crec fermament que el Col•legi ha de fomentar de manera específica i no simbòlica la promoció de l’ús de la llengua catalana”.

Quant a les mesures concretes previstes per promoure l’ús de la llengua catalana, Luís del Castillo posa l’èmfasi a “potenciar els cursos de català” i, en termes molt generals, a “fomentar la normalització del català en la pràctica diària de l’advocacia”; Pedro L. Yúfera se centra igualment en la formació: “estic fermament convençut que la línia principal ha de ser desenvolupada en l’àmbit formatiu (…) Promocionarem la utilització de la legislació en català que ja ara es pot obtenir, mitjançant la web col•legial a través de l’eina LexCat (…) impulsarem la formació en dret català”; pel què fa a Miró és l’únic que d’una forma explícita i concreta aporta propostes per al foment de la llengua catalana des del mateix Col•legi: “Fomentar i promoure l’ús del català perquè l’advocat s’hi expressi amb tota normalitat, comoditat i sense cap mena de por (que realment no té gaire fonament). Vetllarem per tal que el Col•legi usi sempre el català com a llengua vehicular en tots els escrits judicials o no, interns i externs. Acabant així amb una pràctica constatada que feia que s’incomplís l’article 11 dels nostres Estatuts i els concordants anteriors, ja que el propi Col•legi, en aquest tipus d’escrits, molt sovint l’incomplia (…) som partidaris de buscar complicitats allí on calgui per promoure el català en l’àmbit de la justícia”.