Campos, Òmnium Cultural, la CUP i el seu grup de suport presenten un recurs per aconseguir que s’investigui el cas i es deixin de practicar infiltracions il·legals de caràcter polític

 

L’activista Òscar Campos, Òmnium Cultural, la CUP, l’Associació Ateneu Popular de Girona, l’Associació No al Racisme de Girona i Salt i la Federació d’Entitats Socioculturals de Salt han presentat un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional (TC) contra la decisió judicial d’inadmetre la querella que van interposar contra María Isern Torres, l’agent de la Policia Nacional espanyola que va mantenir una relació de parella i convivència amb Campos per infiltrar-se en el moviment independentista i social de Girona.

El recurs, presentat per l’advocat Benet Salellas, sol·licita l’empara constitucional per la decisió de la justícia espanyola de “no investigar” l’actuació de l’agent infiltrada, que va adoptar una identitat falsa per guanyar-se la confiança de Campos i va establir-hi una relació sentimental per tenir accés a informació d’espais, entitats i formacions, i controlar-ne les activitats i el dia a dia. Un accés que, a més, mai hauria pogut aconseguir si s’hagués sabut que era policia, per qual cosa les entitats consideren que Isern va “cosificar” Campos convertint-lo en un simple “instrument” per aconseguir els seus objectius.

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha titllat d’“inacceptable” el fet que, “més de dos anys després de la presentació de la querella, la justícia espanyola continuï protegint les males pràctiques de l’Estat contra l’independentisme i els moviments socials de base”. “Infiltrar agents de policia en un moviment democràtic i pacífic sense el més mínim indici de delicte ja és aberrant en si mateix, però que la justícia a sobre es negui a investigar-ho és intolerable i una vulneració flagrant de drets fonamentals” com el dret a tutela judicial efectiva, del dret a la intimitat i a la vida privada, la integritat moral i els drets de participació i d’associació, ha denunciat. Antich també ha lamentat que, en el cas d’Òscar Campos, qui va ser treballador d’Òmnium Cultural i on hi ha una relació sentimental fingida pel mig, la situació és encara més “esgarrifosa” tant per les implicacions emocionals de l’engany com per la sospita i el trauma que ha generat.

Un nou atac a la democràcia

La campanya d’infiltracions de la policia espanyola a organitzacions independentistes i moviments socials de base és una estratègia més pròpia d’estats policials i va més enllà del que permet la llei. El fet que s’hagin descobert infiltrats a diferents llocs i entitats dels Països Catalans demostra, a més, que és una pràctica estructural que compta amb l’aval del govern espanyol. 

“Infiltrar policies a moviments socials és il·legal i és una forma més d’espionatge contra la dissidència política que vulnera nombrosos drets fonamentals”, expliquen les entitats querellants. “Fer-ho a través de relacions íntimes és una altra forma de violència i d’abús” incompatibles amb els estàndards d’un estat democràtic. “I negar-se a investigar-ho és directament un atac a l’essència de la democràcia”.   

Una interlocutòria preocupant

El passat 16 de desembre, l’Audiència Provincial de Girona va confirmar l’arxiu de la querella contra Isern en considerar que, en tot moment, la relació amb Campos va ser “consentida” i que l’agent infiltrada simplement va “ometre” la seva identitat. De fet, la interlocutòria de l’Audiència assenyala que va ser Campos qui va generar el conflicte quan va decidir investigar la identitat de la seva parella per les sospites fonamentades que tenia. “La resolució impugnada responsabilitza la víctima d’haver patit els danys denunciats”, denuncien les entitats impulsores del recurs, sota la lògica que si no hagués furgat, no hauria enxampat Isern i, per tant, “no s’hauria sentit cosificat”.

Així mateix, el recurs també denuncia que l’Audiència Provincial, sense haver practicat cap diligència d’investigació, “pressuposa” que les ordres rebudes per l’agent infiltrada justificaven cosificar Campos, una conclusió “arbitrària” perquè no se sap res sobre la seva missió i objectius precisament perquè no s’ha volgut investigar.