Jaume Cabré guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Com cada any, la Flama del Canigó arribarà a Barcelona per encendre les fogueres de Sant Joan dels barris i carrers de la ciutat. La rebuda tindrà lloc a les 19h a la Plaça de Sant Jaume, amb un espectacle participatiu que tindrà el foc, la música i la dansa dels Països Catalans com a protagonistes.
Més de mil cinc-centes persones entre convidats, autoritat i socis d’Òmnium omplien ahir al vespre el Palau de la Música per a veure l’acte de lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Jaume Cabré.
Muriel Casals donava la benvinguda i destacava que ‘Jaume Cabré és un símbol indiscutible de la sòlida creativitat de la nostra cultura i de l’espai que es guanya dia per dia en el context internacional.’ Com ja apuntava en el moment de nomenament del premiat el passat 8 d’abril ‘El Premi honora el guardonat i el guardonat honora el Premi’.
L’acte de lliurament, però també d’homenatge, va posar sobre l’escenari, de la mà de la producció de Gatcapat, un itinerari per l’univers de Jaume Cabré a través de la música, els personatges i els indrets que configuren el seu imaginari creatiu i per la seva aportació a la cultura catalana. Aquest itinerari, guiat per la interpretació de Pep Anton Muñoz va portar al camp de la literatura, l’audiovisual i la projecció internacional. En cadascun d’aquests apartats, persones molt coneixedores de la seva obra i persona van glossar sobre Jaume Cabré: en literatura, el crític literari Àlex Broch, en audivisual, el director de cinema Lluís Maria Güell i en la projecció internacional, la seva traductora a l’alemany, Kristen Brandt, en representació de tots els traductors de les disset llengües en què pot llegir-se Cabré.
Jaume Cabré recollia de mà de Muriel Casals el guardó el 42è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes enmig d’un llarg aplaudiment i s’adreçava als assistents amb el discurs que es pot veure sencer des d’aquesta pàgina. Parlava dels motius de la creació, les vivències de la creació des de la literatura i apuntava també en clau de país la necessitat d’una llengua forta en un país independent. I destacava que un clar exemple del treball de la societat civil per a assolir aquesta fita són les consultes per a la independència, que han mobilitzat milers de persones arreu de Catalunya.
El Segadors posaven punt final a un acte solemne però també personal i emotiu de reconeixement a l’obra i figura d’aquest gran autor contemporani català d’ampli reconeixement internacional.