La Rambla Nova: petita història del que som a través de l’escultura

Actualitat

A partir del mes de novembre començarem una nova temporada de parelles lingüístiques, un programa que promou la formació de parelles lingüístiques entre persones que parlen català i persones que l’estan aprenent i necessiten practicar-lo.

Prop d’una trentena d’amics del ‘Quedem?’, el programa d’Òmnium Tarragonès d’activitats de lleure gratuïtes per afavorir la cohesió social, ens vam aplegar, el passat 20 d’octubre, per descobrir els secrets de les escultures de la Rambla Nova de Tarragona.
El recorregut ens va portar, des de la plaça de la Imperial Tàrraco fins al Balcó del Mediterrani, pels gairebé 800 metres de l’emblemàtic carrer. Les fites del camí van ser les onze escultures exemptes (no vam tractar, en aquesta ocasió, els nombrosos relleus i façanes escultòriques que podem trobar-hi) presents al llarg del passeig tarragoní:
– El "Maginet Pelacanyes"
– La reproducció del "Manneken Pis"
– La Torre dels Vents (que vam poder veure en la distància i podrem visitar en properes edicions del programa)
– El Monument als Castellers
– La Font del Centenari
– El Monument als Herois
– L’Avi Virgili
– El Monument Commemoratiu de Tarragona, Ciutat Pubilla de la Sardana
– El Monòlit dels 125 anys del Nàstic
– El Monument a Roger de Llúria
– El Balcó del Mediterrani
Aquest recorregut ens va portar a descobrir la importància simbòlica i social de la Rambla i com l’urbanisme de la ciutat es posa en relació amb les nostres personalitats mitjançant els símbols de la identitat tarragonina, representada per les escultures públiques que hi podem trobar. Aquestes escultures, de totes les èpoques i estils, són testimonis del que considerem propi i sobre les quals, molts cops, donem per conegut i no ens parem a reflexionar-hi. Per això els renoms, llegendes urbanes i experiències personals sorgeixen a l’entorn d’aquestes obres que veiem tots els dies però poques vegades ens parem a mirar.
Durant el recorregut vam llegir fragments de textos d’escriptors tarragonins, com Olga Xirinacs i Joan Antonio i Guàrdias o de l’escultor Julio Antonio -autor de la popular escultura "dels Despullats", probablement la més coneguda i més bella de tota la ciutat- , vam veure imatges sobre l’antic urbanístic i les tradicions i personalitats a qui fan referència els monuments i vam comentar tot d’anècdotes i records del pas del temps a la Rambla i les nostres relacions amb la seva evolució i significat. Malgrat la petita decepció pel recent trasllat del "Maginet" de Lluís Saumells i la reproducció del "Manneken Pis", que fins fa poc es podien veure  a la plaça de la Imperial Tàrraco, aquest contratemps va ser ràpidament perdonat quan vam tastar les galetes "Maginet" que vam poder compartir.
Al final del passeig, a l’evocador Balcó del Mediterrani, vam fer una petita tertúlia. Els participants van destacar el Monument als Herois de Tarragona, l’Avi Virgili i el Monument als Castellers com les seves obres predilectes, els motius en són tants i tan diversos que trigaríem molt a enumerar-los (us animem a comentar aquest article dient-hi la vostra)  i aquesta  és una de les grans riqueses del ‘Quedem?’, que ens permet conèixer-nos millor a través de la visió dels altres.
Val a dir que vam trobar a faltar alguns amics musulmans que es van excusar per poder assistir a la celebració de la Festa del Corder. Els desitgem que hagin passat unes bones festes en família.
La propera activitat del ‘Quedem? Tarragonès’ ha estat possible gràcies al suport del Port de Tarragona, que ens convida a gaudir d’una visita guiada al port i un passeig amb ‘golondrina’ durant el mes de novembre i que podeu consultar aquí.

Úrsula Subirà, historiadora de l’Art i guia de l’activitat