Anna Maria Geli, Dolors Bassa, Narcís Genís, Josep-Maria Terricabras, Assumpció Cantalozella i David Martí coincideixen en dir que la manifestació va ser un punt i part en la història de Catalunya. Creuen també que superar la crisi econòmica i incrementar l’autogovern nacional, inclosa com una de les úniques opcions la independència, haurien de ser objectius pels quals treballés Òmnium Cultural a partir d’ara.

“Una prova que el poble de Catalunya resta unit davant de les adversitats”, “un esclat de força i un acte d’autoestima” o “l’explicitació del que volíem com a poble”. Diverses maneres d’explicar les sensacions que la societat civil gironina té quan recorda la manifestació del 10 de Juliol de 2010 que amb el lema ‘Som una Nació. Nosaltres decidim’ va reunir un milió de persones i va recórrer els carrers de Barcelona. Van ser milers els gironins que van assistir-hi. Desenes d’autocars, centenars de cotxes, milers de banderes i de proclames. Poques vegades, per no dir mai, s’havia vist una mobilització social tant forta de les comarques gironines i poques vegades, per no dir mai, s’havia vist el poble català respondre tant unit i ferm contra les decisions vingudes des de la capital de l’Estat.
 

Deu ser en aquest sentit que els diversos membres de la societat civil preguntats per Òmnium Girona-Catalunya del Nord respecte què va significar la manifestació del 10 de juliol coincideixen a concloure que va ser un punt i a part en la història de Catalunya. Anna Maria Geli, rectora de la Universitat de Girona, David Martí, president d’Òmnium Gironès, Dolors Bassa, secretària general de la UGT a les comarques gironines, Josep-Maria Terricabras, catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona, Assumpció Cantalozella, escriptora i Narcís Genís, periodista, han valorat per Òmnium Cultural què va significar la mobilització i quin és el camí que, des del seu punt de vista, pertocaria prendre a Òmnium Cultural un any després d’aquella fita històrica.
 

Precisament, sobre aquest darrer aspecte, les persones enquestades semblen també tenir opinions prou semblants ja que la majoria d’elles són del parer que Òmnium Cultural ha de seguir jugant un paper aglutinador dins la societat civil catalana com ha fet en els darrers anys. Josep-Maria Terricabras, per exemple, assegura que "Òmnium té el respecte de la majoria. Ha de continuar liderant el creixement de la consciència nacional, sobretot a través de les delegacions territorials, posant particular atenció als sectors més afeblits per la crisi: els joves, la gent gran, els immigrants, els aturats". En un sentit molt similar, s’expressa Dolors Bassa quan diu “sóc del parer que Òmnium ha de continuar aglutinant afinitats, persones i col•lectius per fer avançar el país”.
 

Ara bé, els enquestats també exposen quin és l’objectiu que, des del seu punt de vista, s’ha de marcar Òmnium un cop aconseguit aquest paper aglutinador esmentat anteriorment. Òmnium, segons ells, ha de saber aprofitar la capacitat d’aglutinar per proposar maneres d’ajudar a superar la crisi econòmica del país i, especialment, per reforçar al mateix temps l’autogovern polític de Catalunya que, segons la majoria dels enquestats, significa apostar per la independència de la nació catalana
 

Tot seguit, podeu consultar les respostes dels enquestats a les següents preguntes:

1. Un any després de la gran manifestació, com valora aquella mobilització? Què creu que ens va aportar com a poble?
2. Així mateix, quin creu que hauria de ser el camí que hauria d’emprendre Òmnium i també Catalunya?

 

David Martí, president d’Òmnium Gironès

1. La mobilització va ser una prova contundent que el poble de Catalunya resta unit davant les adversitats i que no té por de sortir al carrer quan la seva dignitat com a país ha estat atacada. Demostra, a més, que la societat civil està ben viva i a punt per assumir el paper que li pertoca.

2. Òmnium s’ha de consolidar com el fil conductor del catalanisme civil, com l’aglutinador de la societat catalana en allò que té a veure amb l’exercici dels drets com a poble lliure. Catalunya ha de sortir de la crisi econòmica abans que ningú -condició sine qua non per poder fer res més- posant en valor aquells atributs que sempre ens han identificat: l’emprenedoria, el talent innovador, la capacitat productiva, etc. Amb la locomotora rellançada serà el moment de plantejar un canvi de paradigma amb l’estat espanyol, ja que el model actual està totalment esgotat.

Anna Maria Geli, Rectora de la Universitat de Girona

1. La manifestació del 10 de juliol va significar realment un punt i a part en la història de les mobilitzacions a favor de la sobirania de la nació catalana. No solament pel gruix de ciutadans que van donar suport a una idea col•lectiva fixada en l’autodeterminació, sinó perquè el discurs que Catalunya va ser capaç d’emetre fa un any va ser concloent i definitiu a favor de la dignitat de tot un poble. Mai com fins aleshores no s’havia pogut veure amb tanta intensitat la voluntat col•lectiva en marxa.
 

2. És ben difícil de dir, sobretot si tenim en compte les circumstàncies del moment. La sentència contrària del Constitucional potser no s’hauria produït en una altra situació històrica o amb una composició diferent del Tribunal, però també és cert que va reflectir un estat de la qüestió política en la qual les relacions entre Espanya i Catalunya es deterioraven a marxes forçades. Què fer? Penso que cal mantenir una reivindicació que és justa i que és urgent. Hem de fer que continuï, que l’esperit no defalleixi. Com? No oblidant el 10 de juliol, evitant que la crisi econòmica malmeti també aspiracions legítimes d’ordre nacional. Plantejant en termes de millora social la possibilitat d’una sobirania plena.
 

Dolors Bassa, secretària general de la UGT a les comarques gironines
 

1. La manifestació va estar molt i molt bé. Va ser un passa endavant perquè va significar un esclat ciutadà on s’hi va afegir molta gent que normalment no es mobilitza. El més important és que va ser unitària i que va reunir milers i milers de persones. Un cop d’efecte, vaja. La pena és que no en vam saber treure més rèdit de tot allò i no hem organitzat res més des de llavors.
 

2. Personalment, sóc del parer que Òmnium ha de continuar aglutinant afinitats, persones i col•lectius per fer avançar el país. Cap a on? Bé, doncs jo tinc clar que el camí és la independència i que a poc a poc hem aconseguit que molta més gent s’afegís al carro també per motius econòmics. La independència serà més ràpid del que alguns ens pensem i del que altres s’imaginen.

Josep-Maria Terricabras, Catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona
 

1. La gran manifestació del 10J d’ara fa un any va ser una iniciativa d’Òmnium i de la societat civil. Aquell esclat va ser una manifestació de força i un acte d’autoestima. Queda, doncs, com un referent en el camí cap a la independència, camí que també farà el Parlament de Catalunya, però que ha d’empènyer la societat civil.
 

2. Òmnium té el respecte de la majoria. Ha de continuar liderant el creixement de la consciència nacional, sobretot a través de les delegacions territorials, posant particular atenció als sectors més afeblits per la crisi: els joves, la gent gran, els immigrants, els aturats. En bona part, la independència de tots ells és la independència de Catalunya.

Assumpció Cantalozella, escriptora
 

1.  Ens va aportar l’explicitació del que volíem com a poble. I ens va aportar una gran unió amb engrescament de persones que soles mai no haurien fet el pas de sortir al carrer per protestar per tot allò que pensen a cada seva.
 

2. Òmnium ha fet un paper molt adequat en els darrers temps perquè va ser gràcies a ells que es va poder convocar aquesta manifestació. A partir d’ara, s’hauria de comprometre a tot allò que impliqui anar cap a la sobirania plena del nostre país ja que té la sort de ser una entitat realment transversal i intergeneracional. A més a més, Òmnium hauria de treballar perquè aquesta sobirania política vagi acompanyada d’una clara defensa de la llengua i la cultura catalanes.
 

Narcís Genís, President del Col•legi de Periodistes de Girona
 

1.La manifestació era necessària, un punt de confluència de totes les consultes i va demostrar la capacitat de mobilització a favor de la independència i de la identitat nacional catalana que té el país. És una llàstima, però, que els partits se n’hagin desentès tant ràpidament, els molesti recordar tot el que va passar ara fa un any i a sobre alguns d’ells pactin amb el PP que és qui porta anys atacant Catalunya i que va fer retallar l’Estatut.
 

2.Òmnium, després de l’èxit de la manifestació ha de liderar un moviment independentista al marge dels partits ja que aquests estan condemnats al tacticisme i a la cerca de vots. I Òmnium ha de jugar aquest paper, no sola, però sí com un dels referents i puntals del nou moviment. Perquè si darrerament ha quedat una cosa clara és que només hi ha una opció i aquesta és la independència. Amb tots els ritmes i processos necessaris, però cal que deixem d’estar lligats a l’Estat espanyol.