Els politòlegs Marc Sanjaume i Josep Sort han desgranat els principals elements per entendre l’experiència secessionista del Quebec en el tercer acte del cicle sobre nacions sense estat que té lloc cada dijous de febrer a la seu d’Òmnium. La presentació s’ha fet en una sala d’actes plena de gom a gom. Així, més de 100 persones han escoltat amb atenció com Marc Sanjaume contextualitzava el Quebec a través de dades sociodemogràfiques així com dels principals esdeveniments històrics fins el 1995, any del segon referèndum d’autodeterminació d’aquesta nació americana.

L’audiència ha escoltat amb la mateixa atenció Josep Sort. Sort ha aprofundit en la situació actual i en les conseqüències que va tenir pel moviment secessionista quebequés perdre per tan sols 50.000 vots el referèndum de 1995. En el torn obert de paraules, Sanjaume i Sort han volgut aclarir que malgrat ser nacions sense estat, Catalunya i el Quebec tenen moltes diferències com ara el fet que els moviments nacionalistes són inclusius i etnicistes respectivament o el fet que al Quebec no té gota de dèficit fiscal mentre que a Catalunya ens trobem amb un 8 o un 10% de dèficit.

El cicle es va iniciar el dijous 9 de febrer amb un èxit espectacular d’assistència. Desenes de persones van seguir el debat sobre l’evolució política d’Escòcia en els darrers 20 anys, a partir de les intervencions dels professors de la UAB, Jordi Argelaguet i John Etherington. Una setmana després, van ser el politòleg Marc Gafarot i la periodista Dolors Genovès el qui van desgranar els principals elements per comprendre la situació actual de Flandes i les seves relacions amb Valònia.

El darrer acte del cicle serà el proper 1 de març, a les 7 de la tarda, a la mateixa seu d’Òmnium. El catedràtic de Ciència Política, Ferran Requejo pronunciarà la conferència "El reconeixement i autogovern de Catalunya en el segle XXI. Una perspectiva comparada" i tancarà així un cicle que ha estat presentat i coordinat per Joaquim Colominas Ferran, professor de Ciència Política a la URL i membre de la Junta d’Òmnium.

El cicle ha servit també per estrenar el sistema d’"streaming", que permet a totes les persones que ho vulguin seguir la taula rodona des de qualsevol indret del món a través del web d’Òmnium.