Màrius Serra presenta a Vilafranca ‘Plans de futur’
Consulteu aquí el protocol que va sortir d’acord amb la reunió d’Igualada del passat mes de febrer.
El passat dissabte 23 de març, prop de seixanta persones van reunir-se a la sala d’actes de l’Escorxador, a Vilafranca del Penedès, per assistir a la presentació de la novel·la de Màrius Serra, guanyadora del Premi Sant Jordi, Plans de futur. L’escriptor hi va acudir acompanyat per Marçal Sintes, periodista i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). L’acte estava organitzat per Òmnium Alt Penedès i la llibreria L’Odissea de Vilafranca.
L’argument de la novel·la gira al voltant de la figura del matemàtic paraplègic i autodidacta Ferran Sunyer i de les seves cosines, Maria i Àngels Carbona, que decideixen dedicar la seva vida a cuidar-lo.
Marçal Sintes, en la seva presentació, va destacar el retrat de l’entorn familiar i la vida interior, mentre que els fets històrics hi són com a teló de fons. També va esmentar que es tracta d’un recorregut de pèrdua, però que desprèn un aroma de tendresa més que no pas de tristesa.
Màrius Serra, per la seva banda, va coincidir, basant-se en testimonis directes, en assenyalar el bon humor amb què la família del matemàtic, i ell mateix, afrontaven totes les adversitats. També va destacar, entre altres aspectes, la llibertat de les protagonistes a l’hora de triar el seu destí. "La llibertat sempre inclou renúncia", va dir.
L’escriptor va admetre que havia centrat el protagonisme en les dues dones després d’adonar-se que li resultaria impossible posar-se dins la ment del matemàtic, per la seva complexitat. També va explicar que l’absència de descendents vius de la família li havia deixat les mans lliures per construir la part de ficció, ja que, va insistir, "no es tracta d’una biografia de Ferran Sunyer".
La novel·la, com no podia ser altrament, inclou alguns jocs de paraules, però l’escriptor va confessar que havia hagut de renunciar a un dels millors, anomenar "Ferrari" la cadira de rodes del Ferran, en adonar-se que els fets eren anteriors a la fundació de l’escuderia italiana.
Al final, amb el seu conegut esperit lúdic, Màrius Serra va fer jugar els assistents a endevinar si alguns dels fets relatats eren històrics o bé "fruit de la fèrtil imaginació del novel·lista".

