Ara fa tot just 8 mesos que una majoria de socis d’Òmnium decidien atorgar la presidència de l’entitat a la fins aleshores membre de la Junta Directiva Muriel Casals. Casals agafava així el relleu de Jordi Porta, passant a ser la primera dona en la presidència d’una entitat que el proper any celebrarà el seu 50è aniversari.

Des que Muriel Casals és al capdavant d’Òmnium, han passat les "coses de sempre" (l’activitat diària a la casa no ha parat mai) i una "cosa", diguem-ne, "excepcional": la manifestació, ara ja històrica, del passat 10 de juliol a Barcelona. Per valorar tota aquesta activitat i passar comptes de la feina feta en els darrers 8 mesos, doncs, ahir la presidenta va ser la protagonista del ‘Dijous de l’Òmnium’ de la setmana.

Així, Muriel Casals començà situant els orígens de l’entitat i les diferents etapes per les quals ha passat. Després de remarcar el creixement, els darrers anys, del nombre de socis (actualment, 23.000), assegurà que "no és cap casualitat, aquest creixement". I és que, va dir, "si fóssim un país normal, Òmnium no existiria" o, en tot cas ("perquè sempre hi ha feina per elevar el nivell cultural d’una societat"), de segur que "seria una entitat molt més petita".

Malgrat que el més recent a la memòria de la gent sigui, segurament, la manifestació del 10-J, la presidenta d’Òmnium va assegurar: que "la nostra feina del dia a dia no és ni estrictament política ni de resistència a les agressions" . I és que, va dir, "essencialment el que  fa Òmnium és una gran feina a nivell cultural". Així, Casals explicà que "treballem en projectes com ara la Flama del Canigó, per Sant Joan, que és un exemple d’impuls i difusió de les tradicions i la cultura popular". Unes tradicions i festivitats, matisà, que s’impulsen "no pas en un sentit de folklore, de cultura fossilitzada, sinó com quelcom ben viu, perquè les festes formen part de la cultura de tot país".

També quant a la difusió cultural, la presidenta d’Òmnium destacà projectes com els ‘Dimecres presentem’ o els mateixos ‘Dijous de l’Òmnium’ així com, en l’àmbit de la -diguem-ne- "alta cultura", la concessió de premis. "Em refereixo, és clar, al Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, d’una banda, i als premis literaris que concedim durant la Festa de les Lletres Catalanes – Nit de Santa Llúcia que, com saben, enguany arriben a la 60a edició i que es lliuraran el proper 17 de desembre a Viladecans". En aquest sentit, Muriel destacà el fet que Òmnium no sempre ha innovat, sinó que de vegades també "ha recollit la tasca feta per altres entitats abans que nosaltres, com és el cas de la convocatòria del Premi Sant Jordi". I és que, assegurà, "quan a Òmnium diem que defensem la cultura catalana és perquè defensem la cultura en general. Estimem la cultura; volem ser un país culte i civilitzat".

Malgrat la centralitat que ocupa a Òmnium, pel que fa a la qüestió estrictament cultural, la presidenta de l’entitat no va defugir les explicacions quant a la tasca més estrictament política. Així, i en relació amb el paper que va prendre Òmnium com a organitzador de la manifestació del 10-J de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut de Catalunya, Casals afirmà que "l’entitat va actuar com el que s’esperava de nosaltres: com a referent, com a aglutinadora". I va afegir, orgullosa: "Poques vegades hem vist desfilar junts sindicats i patronal, governants i poble…". En aquest sentit, la presidenta de l’entitat va dir que un cop passats els propers comicis, serà el moment de veure si els polítics recorden el clam que va fer el poble de Catalunya el passat 10 de juliol. "Tenim prou força per ser un dels canals que faci arribar, després de les eleccions, aquest recordatori als nostre polítics", afirmà Casals.

En acabar el seu parlament, la presidenta intercanvià impressions amb els assistents, la gran majoria dels quals eren socis i sòcies de l’entitat. Així, per exemple, Muriel Casals s’apuntà una petició que li varen traslladar diversos membres del públic: la necessitat que Òmnium faci d’intermediari entre els partits polítics i impulsi un canvi en la llei electoral.