Ja se sap que per Sant Jordi tothom surt al carrer i, qui més qui menys, sobre tot si és divendres, acaba tard. De manera que programar una activitat com una caminada per les nou del matí d’un dissabte por resultar un xic arriscat, doncs tot al contrari! Nou valents vam quedar a la plaça de l’Estació dels FGC i vam enfilar, amb el ferrocarril per descomptat, fins el baixador de Vallvidrera per a recòrrer TOT Collserola (o quasi bé); de Sud a Nord, de d’alt a baix…. és a dir, del Punt d’Informació del Parc fins Sant Cugat!Cal dir que vam tenir una sort enorme amb el temps ja que no hi havia cap pronòstic positiu, la veritat… Però el cas és que vam tenir un dia radiant! Ens hi vam estar quatre horetes però com que (quasibé) tot era de baixada no va resultar gens feixuc. Com he dit, vam iniciar la ruta al Punt d’Informació del Parc on ens van donar un mapa que vam estar consultant tota l’estona per anar-nos ubicant a cada moment. Partir d’aquí és molt recomanable, no només perquè hi ha una gran quantitat d’informació –natural, històrica, etc.- sinó que també és el punt de partida de nombroses rutes: per anar fins a Barcelona, fins a Molins de Rei, el Tibidabo, la que ressegueix totes les fonts naturals del parc interessants, etc. De manera que us animo a que hi aneu en primer lloc si algun dia penseu a visitar Collserola.Vam passar per nombrosos indrets a d’interès natural ja que el parc conté una àmplia mostra d’ambients naturals mediterranis; des de diferents tipus de boscos (alzinars, pinedes, rouredes, etc.) fins a matollars i brolles (amb tot tipus d’arbustos com el bruc, el romaní, el cap d’ase, entre molts altres). I enmig de tot plegat, sempre hi trobàvem algun detall humà d’altre temps que ens ridava l’atenció (com el terrorífic casino abandonat que hi ha a la carretera de la Rabassada al costat de Can Ribes o l’ermita de Sant Medir (la “Meca santcugatenca” on tothom ha d’anar com a mínim un cop a la vida). Al final de la ruta, a mesura que ens anàvem acostant a la civilització, ens trobàvem esquivant tot de bicicletes, passejants, infants, famílies i tot tipus de fauna de dissabte, tanmateix el trànsit no ens va dissuadir de fer una petita volta i acostar-nos al forn ibèric i a l’ermita de Sant Adjutori. Vam quedar encantats i hem pensat que la propera frontera sigui el Cinturó Verd! I és que ara que (finalment) ha arribat el bon temps, ve tant de gust sortir a prendre l’aire…Flora Bacquelaine