Fa temps que sabem que el valor d’un escriptor no es troba pas en la seva vida, sinó en la seva obra. Vida i obra convé que se separin per tal que l’obra arribi ben lliure del llast de xafarderies íntimes al lector. I convé que el lector sàpiga i entengui que l’exercici sensible i intel·ligent de la lectura de l’obra d’un autor consisteix a integrar a la vida pròpia del lector allò que conté l’obra. Roland Barthes ho deia així: “L’autor proposa i el lector disposa”.

Xavier Amorós ha conreat gairebé tots els gèneres literaris. Així ho certifica l’obra completa que li hem editat els reusencs. Primer en vam llegir la poesia. I ens va agradar. Els seus versos també van rebre el vistiplau i el reconeixement dels prestigiosos jurats de premis literaris. En acabat, la prosa: una mena d’exquisida barreja de narrativa i memorialisme sobre els temps estranys que li van tocar de viure però també l’assaig breu dels seus lúcids articles periodístics sobre qüestions ben actuals, d’ara mateix, locals i universals. I, finalment, el teatre, amb una obra que, segons Lluís Pasqual, desprèn un perfum de desesperança amb un llenguatge elegant.

Tanmateix, si no hi ha vida no hi ha obra. Més ençà, doncs, de l’escriptor, hi ha l’home. Hi ha el botiguer, amatent al batec comercial de la ciutat; hi ha l’activista cultural, president del Centre de Lectura; i hi ha el polític, és a dir, aquell que s’ocupa de la polis, d’allò públic i comú de tots els ciutadans, del qual ens agrada sobretot de recordar un dels darrers episodis. Vet aquí el text amb què ell va donar suport a la consulta popular sobre la independència de la nació catalana que va organitzar la plataforma d’entitats ciutadanes a Reus el 25 d’abril de l’any 2010:

Per la independència de Catalunyai per la concòrdia entre tots els ciutadans de Catalunya!

I vet aquí com, temps enrere, havia ja manifestat poèticament aquest seu desig, la plena llibertat del nostre país i la cohesió social entre els ciutadans d’aquest país, compartit per més catalans, vells i nous, cada dia que passa:

A LA PÀTRIA

Feu-la lliure i suau,

blanament ajaguda

en el concert del pobles,

perquè pugui oblidar-la.

Tot plegat ho escrivim i ho manifestem perquè bé cal celebrar i rellegir la magnífica obra del nostre escriptor viu més important i també perquè, amb motiu de la celebració dels seus 90 anys de vida el proper diumenge, dia 7 d’abril de 2013, volem compartir amb ell l’esperança d’una literatura catalana com la seva, ambiciosa i fidel a la llengua que li atorga identitat pròpia, i el desig d’un futur lliure i just per a tots els catalans.

Per molts anys, Xavier Amorós!

També podeu llegir-lo a: http://reusdigital.cat/noticies/molts-anys-xavier-amoros