Com a docents i persones implicades en la comunitat educativa de Catalunya, escoltar de boca del ministre Wert que el seu objectiu pel que fa a l’educació no és cap altre que espanyolitzar l’alumnat català és molt clarificador. Aquest propòsit no és pas nou, ja veiem per on aniran els canvis curriculars que es volen proposar i les ànsies d’augment de control del Ministeri per damunt de les competències de la Generalitat en educació. Mentre l’escola pública és víctima de retallades i del menyspreu governamental, mentre pares i mares, alumnes, mestres i tot el professorat reivindica un ensenyament públic de qualitat i generador d’igualtat d’oportunitats, el govern espanyol només mostra la preocupació per “l’espanyolizació” dels nostres nens i nenes i alimenta una injusta sospita sobre el nostre sistema escolar, el paper del català com a llengua d’aprenentatge i els programes d’immersió que han representat un dels grans èxits escolars d’aquests darrers 30 anys, és a dir des que Catalunya va recuperar la capacitat democràtica d’organitzar el seu sistema educatiu.

La prioritat del govern del PP a l’educació és de control doctrinal, de minorització de les llengües no castellanes i de recentralització, no pas de garantir la qualitat i les millors condicions del sistema educatiu com a servei públic. Wert no és gens original. Aquí teniu el que sortia publicat al Boletín oficial de la Junta de Defensa Nacional de España, l’agost del 1936: “La aplicación de la orden de 19 de agosto sobre apertura de Escuelas nacionales de instrucción primaria, dentro de su carácter circunstancial, exige aclaraciones y detalles complementarios para que desde el primer momento se cumplan los propósitos perseguidos `por la Junta de Defensa Nacional: españolizar la enseñanza y evitar quebrantos innecesarios del Tesoro Público”. Hi apareixen les dues grans obsessions del franquisme i del PP respecte l’escola pública: espanyolització de l’alumnat i abaratir costos en l’educació. Els castellans ho diuen així: de aquellos polvos vienen esos lodos.