Quedem? Tarragonès i Quedem? Baix Camp coneixen “La Febre d’Or”
Diu una dita que darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona. No podem saber fins a quin punt això és cert, però allò innegable és que les grans dones, i en la Història n’hi ha hagut moltes, sempre han estat a l’ombra dels personatges masculins. És per això que al Quedem? ens va fer tanta il·lusió participar en aquesta activitat organitzada per l’ajuntament de Rubí en reconeixement a unes quantes dones, conegudes i anònimes, que havien estat significatives en la història de la ciutat. Durant la visita, l’Eduard ens va anar mostrant diferents espais de la ciutat que havien estat importants per a la història de les dones: el Centre Democràtic Republicà (o el solar on havia estat fins el seu enderroc, ja fa anys), la parròquia, on el Dr. Guardiet feia educació femenina, la primera farmàcia de Rubí, fundada per un soldat francès que, acabada la guerra de 1808-1814 va decidir tornar a la vila a buscar la dona que estimava i s’hi va quedar o el Casino, inaugurat amb una cantant i una pianista precoç filles de la població i molts d’altres. També ens va cridar l’atenció que hi hagués tan pocs carrers dedicats a dones, inclosos els que eren per a religioses, tot un greuge comparatiu. Un cop acabada la caminada, vam quedar-nos a una plaça vora l’estació prenent un refresc, i vam comentar allò que ens havia semblat més interessant de la visita, i com ens agradaria poder saber això de moltes altres poblacions que ens són tan properes. A veure si els Ajuntaments s’animen a estudiar aquesta mena de coses!
Comencem bé el dia, ens trobem cinc companys/es del programa Quedem? d’Òmnium de Reus per anar al CaixaFòrum Tarragona. Un cop allí ens unim als sis companys/es de la ciutat, on iniciem un viatge apassionant a través de la novel·la “La febre d’or” de Narcís Oller.
Amb l’acompanyament magistral de qui ens fa de guia, ens traslladem a la Catalunya del darrer terç del segle XIX fins a la dècada dels anys vint del següent segle.
A cavall de la burgesia catalana i a través de documents, d’escultures, objectes i quadres de l’època i temàtica, en descobrim virtuts i defectes, vergonyes, penes i glòries, l’auge i posterior decadència.
Plegats, a més, vam poder vibrar amb quadres de pintors com Casas i Rusiñol, entre d’altres, amb especial emoció davant un esborrany de l’argument original de la novel·la.
Finalment vam acabar la trobada amb tertúlia improvisada, on totes i cadascuna de les persones presents hi vam aportar la nostra impressió. Amb la sensació d’enriquiment que donen aquestes trobades ens vam acomiadar fins a la propera.
Salvador Mallafré

