Repàs de la figura de Josep Pla a ‘Els Dijous’

Actualitat

L’Auditori de la Fundació ONCE a Barcelona ha acollit aquest dijous 27 d’octubre l’acte de lliurament de la setena edició dels Premis Abacus. Amb aquests guardons la cooperativa catalana reconeix i premia la tasca i…

“Els 40 volums llargs de l’Obra Completa de Josep Pla són un reflex del segle XX català, espanyol i europeu”. Amb aquestes paraules encetava ahir al vespre Joaquim Colominas, membre de la Junta d’Òmnium, un ‘Dijous’ que va tenir per motiu l’anàlisi de la figura i obra del cèlebre autor empordanès, autor de clàssics com El quadern gris o El carrer estret.

“L’any ‘28 Pla ja és un escriptor conegut i consagrat”, va començar assenyalant així el primer dels ponents, el periodista i expert en Pla Lluís Bonada. I afegí: “Això, a banda que és l’estrella periodística dels anys ’30, perquè no hi ha ningú al país que s’hi pugui comparar”. Així, i després d’esmentar algunes de les publicacions per a les que treballà l’autor empordanès, Bonada en repassà la seva trajectòria literària. “L’Obra completa de Pla no té cap paral·lel”, va dir aquest periodista, tot afegint que “la gran habilitat de l’escriptor va ser la de convertir cada volum en un llibre amb títol propi”. 

Al primer dels seus llibres (que, precisament, no es troba, però, dins les Obres Completes de Pla) es referí extensament el segon convidat, el professor de Literatura Catalana de la Universitat de Girona i nebot de l’escriptor Xavier Pla. Es tracta de l’obra Coses vistes, publicada l’any 1925 i que dóna moltes pistes del que serà tota la producció posterior de l’autor de Palafrugell.

Coses vistes és un llibre miscel•lani que a l’època va tenir un gran impacte”, afirmà Pla. I analitzà, a continuació, els motius que, al seu parer, expliquen aquest impacte. "D’una banda, hi ha el fet que Pla és un escriptor que -trencant amb molts prejudicis de l’època- afirma que el Periodisme és una branca de la Literatura. En segon lloc, i trencant també amb un prejudici que avui encara dura, el fet que nega que la novel·la sigui un gènere literari superior. I, per últim, el fet que gairebé sempre escrigui en primera persona, la qual cosa crea una gran empatia amb el lector".