Sandro Rossell, soci 12.556 del Barça i precandidat a la presidència del club, ha encetat aquest vespre a la seu nacional d’Òmnium el cicle “Compromís amb la llengua i el país”, un debat amb tres dels precandidats (probablement, els que més possibilitats tenen en aquests moments de guanyar les eleccions) a la presidència del FCB. Després de Rossell serà el torn, aquest proper dimecres, de Jaume Ferrer, a qui seguirà, l’endemà, dijous, el també precandidat Marc Ingla. 

Tal com està previst que passi amb els altres dos precandidats participants, l’acte d’avui ha començat amb la signatura per part de Rossell [vegeu-ne la fotografia] d’un manifest simbòlic a favor de "la llengua, la cultura i el país" -els tres pilars fonamentals d’Òmnium. A continuació, ja a la sala d’actes, aquest precandidat ha volgut presentar-se "de manera amena", enumerant els eixos bàsics de la seva candidatura a través del passi d’un audiovisual. Es tracta d’un document, d’uns 10 minuts de durada, que es basa en tres àrees -l’esportiva, la social i l’econòmica- i que combina el relat en veu en off dels eixos programàtics de la candidatura amb les opinions de socis simpatitzants i persones de l’entorn de Rossell . D’entre els molts objectius anunciats, i per posar només alguns exemples, s’hi esmenten: la reducció dràstica de despeses innecessàries (que hi hagi una "despesa austera i eficient", ha concretat després aquest precandidat), la transparència econòmica, la revisió de la política de fitxatges, continuar i potenciar l’ajut al tercer món a través d’organitzacions com Unicef, i millorar les instal·lacions (sobretot pel que fa a accessibilitat) del Camp Nou.

 

Després del passi, ha estat el torn de les preguntes. N’hi ha hagut de molt diverses i sobre diferents temes. En referència, per exemple, a les instal·lacions, s’ha demanat a Rossell els plans de remodelació del Palau. "En conservarem la cúpula, però l’hem de tirar a terra urgentment perquè ja no arribem a complir la normativa de l’Eurolliga pel 2012. Caldria haver començat les obres i no s’ha fet res", ha afirmat. Una resposta, aquesta, similar a la que ha donat pocs minuts després en ser preguntat per la reforma de la Masia: "El cas de la Masia és com el del Palau: no hi ha hagut planificació. A la Masia no s’hi cap; no s’entén que després de 7 anys els jugadors no visquin tots junts. Abans d’acabar el Palau acabarem la Masia: és prioritari", ha assegurat.

A banda d’altres preguntes sobre qüestions com la política de fitxatges o la continuïtat dels actuals treballadors del club, el gruix de les intervencions han anat dirigides al model de club que proposa Sandro Rossell en relació a la catalanitat.

"Totes les iniciatives que vagin a favor de la cultura catalana les recolzarem i les promourem", ha començat per dir Rossell. Preguntat per unes declaracions fetes fa uns dies, i en clara al·lusió a la política duta a terme per l’actual president, Joan Laporta, Rossell ha estat contundent: "Sí, crec que definir-se per una opció política és excloent". I és que, per aquest precandidat a la presidència del FCB, "una cosa són els valors, és a dir, defensar la catalanitat, i l’altra la política". I ha afegit: "Aquí hi cap tothom, independentistes i no independentistes".

Demanat per la qüestió del descens de l’ús social de la llengua i la dosi de prestigi que suposaria pel català que els jugadors del Barça parlessin la llengua pròpia, Rossell ha afirmat: "Una de les coses que volem aconseguir amb la finalització de la Masia és justament aquesta. El fet que els jugadors estiguin dispersos [n’hi ha que viuen en barracons i en apartaments propers] no facilita gens que el català pugui ser la llengua comuna".

Finalment, preguntat pel que signifiquen per ell, en relació amb el Barça, la tríada "llengua, cultura, país", Rossell ha estat contundent: "La llengua del Barça? La catalana; El país? Catalunya; La catalanitat del club? Innegable".