Bibliotecària per vocació, filla de l ’escriptor, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili, va viure la guerra, l ’ exili i contribuí a la reconstrucció cultural de Catalunya.

La família Rovira Comas, tarragonins,residien a Barcelona. L ’enyorança de Tarragona, va fer que l ’any 1923 compressin un terreny a la platja de l’ Arrabassada; el maset va ser lloc d’estiueig, de trobada i de debat intel·lectual. De Tarragona, Teresa Rovira recordava amb entusiasme la descoberta de lectures a la Biblioteca Popular i el seu lligam amb la ciutat continuarà al llarg de la seva vida.

Amb una sòlida formació (estudis superiors a Montpeller i a Barcelona ), s ’especialitzà en literatura infantil i juvenil, i en l ’obra del seu pare.

Des de l ’exili, el 1953 retornà a Catalunya, treballà de bibliotecària a la Biblioteca Popular d’Esparreguera, a Barcelona on va exercir també la docència. Entre 1981 i 1985 ocupà la direcció de la Xarxa de Biblioteques Populars.

L ’any 2002 rebé la Creu de Sant Jordi a tota una trajectòria de servei a la cultura i el 2008 el Premi Aurora Díaz Plaja de Literatura Infantil i Juvenil. A partir de l’ any 2013 la Generalitat de Catalunya convocà el premi anual a la innovació a les biblioteques públiques que porta el seu nom.

Amb motiu de la desaparició de Teresa Rovira al setembre de l’any passat, el Departament de Cultura de la Generalitat va decidir retre-li homenatge, donada la seva vinculació amb Tarragona. 

Teresa M, Rovira,  bibliotecària per vocació, filla de l’escriptor, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili, va viure la guerra, l’exili i contribuí a la reconstrucció cultural de Catalunya. 

La família Rovira Comas,  tarragonins,  residien a Barcelona. L’enyorança de Tarragona, va fer que l’any 1923 compressin un terreny a la platja de l’Arrabassada; el maset va ser  lloc d’estiueig, de trobada i de debat intel-lectual. De Tarragona,  Teresa Rovira recordava amb entusiasme  la descoberta de lectures ala Biblioteca Populari el seu lligam amb la ciutat continuarà al llarg de la seva vida.

Amb una sòlida formació(estudis superiors a Montpeller i a Barcelona), s’especialitzà en  literatura infantil i juvenil, i en l’obra del seu  pare.

Des de l’exili, el 1953 retornà a Catalunya, treballà  de bibliotecària ala Biblioteca Populard’Esparreguera i a Barcelona on va exercir  tambéla docència. Entre1981 i 1985 ocupà la direcció de la Xarxa de Biblioteques Populars.

L’any 2002 rebé la Creu de Sant Jordi a tota una trajectòria de servei a la cultura i el 2008 el Premi Aurora Díaz Plaja de Literatura Infantil i Juvenil. A partir de l’any 2013 la Generalitat de Catalunya convocà el premi anual a la innovació a les biblioteques públiques que porta el seu nom.

Pel que fa a les activitats previstes, en col·laboració amb la revista Fet a Tarragona, es publicaran una sèrie de tres articles sobre el personatge, el primer dels quals, escrit per Josep-Lluís Carod-Rovira (“Teresa Rovira i Tarragona”), ja ha estat publicat a l’edició en paper de març d’aquesta revista. Per a l’edició virtual del mes de maig, hi ha prevista la publicació d’un article de Núria Leon i Meritxell Talavera, centrat en les memòries inèdites de Teresa Rovira; i per a la del mes de juny, un d’Assumpta Estivill sobre la seva activitat com a bibliotecària.

PROGRAMACIÓ

 

Organitzen: Departament de Cultura (ST a Tarragona, Central de biblioteques, Biblioteca Pública de Tarragona, Direcció General de Política lingüística). Òmnium Cultural del Tarragonès. Amb la col·laboració de: Diputació de Tarragona, Universitat Rovira i Virgili i Fet a Tarragona