Flama del Canigó

El foc que encén centenars de fogueres arreu dels Països Catalans la nit de Sant Joan.
El 23 de juny la Flama del Canigó baixa d'aquest cim i, des dels seus dos vessants, centenars d'equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint moltes i diverses rutes. Comença la celebració d'una festa ancestral que és també un símbol de germanor entre tots els territoris de parla catalana.

Flama del Canigó - Secció 'Què és'?

Què és?

La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, símbol de la nostra identitat; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l’element del foc com a símbol preeminent. La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.
 
Les festes populars i tradicionals són una eina bàsica de cohesió i de construcció col·lectiva. Com a tals, les tradicions es van renovant i adaptant a les noves realitats socials i culturals. Davant els nous reptes socials que ens afecten, la cultura popular és una bona eina de transformació i de cohesió. Per això, volem donar un nou impuls a la Festa de Sant Joan dotant de més eines la Flama del Canigó per arrelar-la al màxim nombre de municipis i ciutats del país i fer-ne el referent nacional de la festa de Sant Joan.

Flama del Canigó - Secció 'Història'

Història

La Flama del Canigó. Una mica d'història.

L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya del Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva Flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava, així, la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou, les fogueres prenien un sentit col·lectiu.

L’any 1966 el foc creuà per primera vegada la duana. Eren èpoques difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc, la xarxa es va anar estenent i el foc, escampat per tot el Principat, va arribar fins al País Valencià.

El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà va a buscar el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i la pugen al cim del Canigó; després de passar la nit vetllant la Flama, a trenc d’alba inicien el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

El diumenge abans de Sant Joan se celebra l’Aplec del Canigó, trobada que té per finalitat pujar al cim del Canigó (2.784 metres) feixos de llenya portats per gent de les més diverses contrades del nostre país. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de Sant Joan, cremarà dalt del cim i de la qual s’agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà.

La Flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya, per ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives de tot el territori. Cal, doncs, que aquesta Flama del Canigó arribi i es mantingui arreu dels Països Catalans i que aquest Foc de Sant Joan perduri com a símbol d’esperança i de germanor d’una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna.

La simbologia dels Focs de Sant Joan i la Flama del Canigó

El foc ha estat sempre un símbol en la vida de l’home. Els pobladors primitius dels països mediterranis i europeus ja veneraven les forces de la natura, principalment el sol i el foc, mitjançant cultes i celebracions. Precisament, una d’aquestes celebracions ancestrals ha estat transmesa de generació en generació durant segles i ha arribat fins avui, amb lleus canvis de simbolisme i dedicació. Es tracta de la celebració del solstici d’estiu, heretada dels primers pobladors de les nostres comarques, la qual consistia a festejar amb fogueres la nit més curta de l’any, és a dir, l’entrada en la seva època més càlida. Després d’uns quants segles, la celebració del solstici es transformà en els Focs de Sant Joan, una de les tradicions i un dels costums més notables de la comunitat catalana.
 
El foc s’estén pels Països Catalans

Fa molts segles que aquesta celebració –la vetlla, matinada i dia de Sant Joan-, a base de fogueres o falles, abasta geogràficament totes les comarques dels Països Catalans, des de les Corberes, més enllà dels Pirineus, fins al sud del País Valencià, i des de les terres entrades a l’Aragó fins a les Illes del mar Balear.
 
Les pràctiques al voltant del foc

Aquesta diada ha donat lloc a un gran nombre de pràctiques i creences de caire màgic, que prenen vigència la nit i la matinada de Sant Joan: pactes; l’ús d’unes herbes determinades; dites; danses, cançons i versets; pràctiques al voltant del foc o damunt les seves cendres; peticions i desigs; invocacions i conjurs; l’ús d’una aigua concreta i de la rosada; menjars diversos –les coques i altres dolços-; vins i licors; ofrenes, cerimònies profanes i religioses com processons i comparses; oracions; aplecs; juguesques; i una gran diversitat de fogueres.
 
La celebració dels Focs de Sant Joan ha tingut des de sempre un caràcter social, col·lectiu i cerimoniós i és per això que han mantingut la seva vigència i actualitat enmig de les vicissituds del nostre poble al llarg de la seva història. Però, el que ha salvat aquest i molts altres costums, ha estat el seu arrelament en moltes famílies, les quals han fet sobreviure multitud de costums, tot i les invasions i les prohibicions d’activitats col·lectives.
 
El foc al llarg de la història

Trobem ja tradicions ben arrelades amb l’arribada dels primers dominadors: els romans troben a les nostres terres comunitats amb vida urbana, alfabet, moneda i ús corrent del ferro, també amb costums propis i celebracions com la del solstici d’estiu, i inicien un procés de romanització que no es manifesta plenament fins a l’any 500 de la nostra era, en què són menys presents els costums del poble.
 
L’any 680, el Concili de Constantinoble decreta la prohibició de totes les pràctiques i supersticions paganes i, amb elles, els focs primitius del solstici d’estiu. El poble no va acatar, tanmateix, les ordres donades en aquest sentit i va continuar fent les seves fogueres. Aquesta tossuderia del poble va ser, precisament, el que va provocar la modificació del caire pagà de la festa per donar-li un sentit religiós.
 
L’any 717, quan es va produir la irrupció dels sarraïns a les nostres terres, aquests deixaven fer i practicar les creences i costums populars als indrets on eren mal rebuts. D'aquesta manera, els nostres focs van poder continuar celebrant-se, sovint amb la participació fins i tot dels mateixos sarraïns. Hi ha una cançó que encara es cantava als inicis del segle XX, i que diu que tots plegats celebren aquesta gran diada:
 
Lo dia de Sant Joan
és dia d’alegria,
fan festa els cristians
i els moros de moreria.
 
Durant l’edat mitjana, doncs, els Focs de Sant Joan continuen celebrant-se i els seus grans impulsors van ser els gremis. Amb la incorporació de la Catalunya del Nord –els antics comtats de Rosselló i Cerdanya- a l’estat francès el 1659, els Focs de Sant Joan prenen un caire de senyal d’identitat catalana, que han continuat mantenint fins a l'actualitat.
 
L’ocupació de la resta dels Països Catalans per les tropes francocastellanes de Felip V (1707 al País Valencià, 1714 al Principat i 1715 a les Illes) comporta, juntament amb l’abolició de les institucions d’autogovern i la prohibició de l’ús públic de la llengua, la marginació total de les nostres tradicions i els nostres costums; aquestes, doncs, són prohibides públicament i, amb elles, tots els seus organitzadors. Una altra vegada els homes del camp salven no sols els costums relacionats amb els focs, sinó moltes tradicions i costums més.
 
El 1760, vuit homes representatius o regidors, com a delegats de les ciutats principals dels antics regnes de Catalunya, Aragó, Mallorca i València, presenten al rei Carles III el “Memorial de greuges”. En aquesta queixa, exposen col·lectivament que molts funcionaris destacats en els anomenats "regnes" violen els costums més lloables i les ordenances i van introduint, cada cop més, costums estrangers i perniciosos. Reclamen també el dret de tornar a establir els gremis i d’aprovar-ne les ordenances. L’any següent, al Principat, el capità general, marquès de la Mina, començà a autoritzar les festes populars i es van tornar a celebrar les falles o Focs de Sant Joan.
 
Amb l’entrada al segle XIX, se n’inicia la recuperació, sobretot amb l’acció posterior de la Renaixença, i es produeix un retrobament entre el camp i les viles i ciutats per la recerca patriòtica de les arrels del nostre poble. El 1885, mossèn Cinto Verdaguer canta els focs i els fallaires en el seu poema Canigó. Els focs són enaltits també per altres poetes nostrats, com Maragall, Girbal i Jaume, Duran, Tortajada i Garcés, entre altres.
 
Amb l’estatut d’autonomia, el 1933, excursionistes, estudiants i molts altres ciutadans donen sentit de comunitat als Focs de Sant Joan i encenen fogueres a totes les viles i muntanyes de les nostres terres com a senyal d’inici del retrobament d’una comunitat. Acabada, però, la Guerra d’Espanya, el 1939, torna a produir-se un replegament en tot el que ens identifica com a poble i amb prou feines són permeses aquelles tradicions i costums que no portin problemes, és a dir, les més buides de contingut. Així, els Focs de Sant Joan es converteixen en l’ocasió anual de cremar fustots i trastos vells i, la revetlla, o bé es fa en la intimitat familiar, o bé resulta mancada de contingut cívic i cultural.

Flama del Canigó - Secció 'Organitzadors'

Organitzadors

La Flama del Canigó mobilitza milers de persones arreu dels Països Catalans gràcies al treball desinteressat de molts grups i entitats de tots els territoris. En aquesta pàgina trobareu el contacte dels grups organitzadors de l'arribada de la Flama del Canigó als pobles i ciutats.

Si sou una entitat o grup organitzador i no consteu en aquesta llista, feu-nos-ho saber! Envieu-nos un correu a  flamacanigo@omnium.cat amb el vostre nom, dades de contacte i població, i us hi inclourem al més aviat possible.


Alt Camp
Nulles
Valls 

Alt Empordà
Agullana
  • Associació Soca-Rel | 972 53 52 76
Castelló d'Empúries
Figueres
L'Armentera
L'Escala (Ruta Cotlliure - l'Escala)
Llançà
Maçanet de Cabrenys
Peralada
Portbou
Viladamat

Alt Penèdes
Vilafranca del Penedès
  • Agrupament Escolta Pere III Santa Maria de Foix
  • Òmnium Cultural Alt Penedès | vilafranca@omnium.cat | 93 892 19 46
  • Vilafranca Sardanista

Anoia
Igualada
Hostalets de Pierola
Piera
Sant Martí de Tous

Bages
Artés
Castellbell i el Vilar
Manresa
Navàs
  • Agrupació Sardanista de Navàs
L'Estany
  • Associació Cultural i Recreativa de l'Estany | estanyacr@gmail.com | 93 8303145 / 606 703 108
Santpedor
  • Centre Excursionista 2x2 de Santpedor | info@2x2.cat | 93 8272680
Sant Vicenç de Castellet

Baix Camp
Cambrils
Castellvell del Camp
Riudoms
Reus

Baix Ebre
Tivenys
Tortosa

Baix Empordà
La Bisbal d'Empordà
Sant Feliu de Guíxols

Baix Llobregat
Corbera de Llobregat
  • Ajuntament de Corbera de Llobregat, Servei de Cultura | 93 650 02 11
Cornellà de Llobregat
El Prat de Llobregat
  • Club Voleibol Prat de Llobregat | 628264270
Esparreguera
Esplugues de Llobregat
Martorell
  • AAVV Pont del Diable
Molins de Rei
Sant Just Desvern
  • Ateneu de Sant Just Desvern
Sant Andreu de la Barca
  • Centre Excursionista Pi Tallat
Sant Boi del Llobregat
Sant Climent del Llobregat

Baix Maestrat
Vinaròs
  • Associació Cultural Jaume I | jaume1@fontaweb.com
  • AVV de Migjorn
  • Ball de Dimonis de Vinaròs
  • Casal Popular del Sénia

Barcelonès
Badalona
Barcelona
L'Hospitalet de Llobregat
Santa Coloma de Gramenet

Conca de Barberà
Espluga de Francolí
Solivella
  • Grup d'Amics de la Flama (Solivella)
Santa Coloma de Queralt
  • Queractiu - Associació de Joves de Santa Coloma de Queralt

Garraf
Vilanova i la Geltrú

Garrotxa
Olot

Gironès
Aiguaviva
Bescanó
Cassà de la Selva
Girona
Sant Julià de Ramis
  • Club Excursionista Sant Julià de Ramis
Salt

La Selva
Anglès
Blanes
  • Es Viver | 655 83 06 63
Santa Coloma de Farners
Girona
La Cellera de Ter
Lloret de Mar
Maçanet de la Selva
  • Amics de la Flama del Canigó de Maçanet de la Selva | 972 85 80 36
Vidreres

Les Garrigues
Arbeca

Maresme
Arenys de Mar
Cabrils
Calella
Dosrius
Malgrat de Mar
Mataró
  • Òmnium Cultural Mataró - Maresme | mataro@omnium.cat | 93 798 17 16
  • Club d'Opinió Jaume Llavina
Montgat
  • Òmnium Montgat -Tiana
Premià de Mar
Sant Andreu de Llavaneres
Sant Cebrià de Vallalta
Santa Susanna
  • Santa Susanna Decideix
Vilassar de Dalt

Montsià
Alcanar

Osona
Centelles
Montesquiu
  • Focs de Sant Joan - Montesquiu | 93 852 91 00
Torelló
Vic

Pallars Jussà
Pobla de Segur
  • Minyons Escoltes i Guies de Catalunya / 699429362

Pla de l'Estany
Esponellà
  • Amics de les Bitlles Catalanes
Banyoles
Vilademuls

Pla d'Urgell
Mollerussa

Priorat
El Masroig
  • Societat Cultural i Recreativa Flor de Maig
Falset
Priorat
  • Col·lectiu Independentista del Priorat (CIP) | cip@cip.cat
Ulldemolins

Ribera Baixa
Cullera
  • Associació Cultural de Cullera
Sueca
  • Casal Jaume I de Sueca

Ribera d'Ebre
Flix

Rosselló
Perpinyà

La Segarra
Guissona

Segrià
Segrià

Solsonès
Solsona
Ogern-Bassella

Tarragonès
El Catllar
La Nou de Gaià
Salou
  • Contrapunt d'Onades | 977 38 14 70
Tarragona
Torredembarra

Urgell
Agramunt
Bellpuig

Vallès Occidental
Sabadell
Sant Cugat del Vallès
Sant Llorenç Savall
  • Centre Excursionista Llorençà | 660 872 026
Sant Quirze del Vallès
Terrassa
Viladecavalls

Vallès Oriental
La Garriga
La Roca del Vallès
Lliçà d'Amunt
Llinars del Vallès
Mollet del Vallès
Parets del Vallès
Roca del Vallès
Sant Celoni
  • Agrupament Escolta i Guia Erol | La Salle de Sant Celoni | erol@erol.cat
Sant Fost de Campsentelles

Vallespir
Sant Llorenç de Cerdans

Flama - rutes

Rutes al territori
El dia 23 de juny la Flama del Canigó baixarà de la muntanya del Canigó i des del Coll d’Ares es distribuirà arreu dels Països Catalans seguint moltes i diverses rutes. A mesura que disposem de les rutes definitives d’aquesta edició 2012 les anirem incloent en aquest espai, perquè pugueu conèixer els llocs de pas i participar en les rebudes.

Notícies
Trobada dels equips de foc a Sabadell
Flama del Canigó


Va ser una jornada de treball per preparar la Festa Nacional dels Països Catalans, que es va desenvolupar...
Flama del Canigó
La primera assemblea de coordinació de la ...
Flama del Canigó
Sabadell acull dissabte la primera assemblea per coordinar la...
Facebook