Tot just després de les eleccions generals que ens han conduït a la legislatura espanyola més fugaç vaig escriure l’article “El govern espanyol en mans de l’independentisme”.  Hi defensava que la única possibilitat de formar govern era un pacte PSOE-Podemos amb suport d’ERC i DiL previ acord en ferm per sotmetre la independència de Catalunya a referèndum. I aquesta ha estat una de les claus del desenllaç de la legislatura i, alhora, el símbol del fracàs del Regne d’Espanya: la incapacitat dels partits polítics d’abast estatal per assumir d’una vegada per totes la resolució del contenciós català mitjançant la eina més democràtica de què disposem.

Com a resultat, ens hem vist abocats a unes noves eleccions generals que es celebraran aquest diumenge i que, amb poques variacions, podrien donar lloc a un resultat molt diferent si l’independentisme no conserva la capacitat de bloqueig. Aleshores perdríem un dels actius dels que disposem en un procés que encara ha de viure els embats més decisius. Per això, és important que les forces polítiques que es presentin als comicis amb un clar programa independentista obtinguin el màxim nombre de representants possible.

Si el 26J es consolida de nou una minoria de bloqueig de diputats independentistes i, encara més, creix el vot indiscutiblement independentista, la viabilitat del referèndum es veurà reforçada. Per això caldria assolir tres objectius. El primer aniria dirigit a recuperar aquell vot independentista que per un efecte de cansament o desil·lusió es va abstenir el 20D. El segon consistiria en reagrupar el vot independentista que a les eleccions generals encara opta per formacions sobiranistes no necessàriament independentistes. I el tercer passaria per convèncer part del sobiranisme no independentista per a que ajudés amb el seu vot a possibilitar la celebració d’un referèndum donant suport a l’independentisme.

Així, el resultat de les eleccions generals només pot evolucionar o bé cap a la continuïtat i agreujament de l’immobilisme de l’estat espanyol o bé cap la victòria de la democràcia amb la celebració d’un referèndum. Un executiu liderat pel PP o pel PSOE no farà res útil per resoldre un conflicte que, de vegades, fins i tot pot semblar que només els interessa  per guanyar vots, malgrat el patiment que ens provoca l’asfixia autonòmica. I en el cas que Podemos lideri o jugui un paper decisiu en la formació del govern espanyol les perspectives no són massa més bones. Repassant les negociacions de la fracassada legislatura per assolir un acord, recordarem que el referèndum ambigu que, sense gaire convenciment, proposava Podemos  va servir sobre tot com argument per fer trontollar el pacte, degut a les pressions de Ciudadanos i dels sectors més intransigents i dominants del PSOE.  Ara, durant l’actual campanya, els líders de Podemos ja han dit per endavant que el referèndum no és imprescindible per pactar.

Els votants sobiranistes, independentistes o no, que sense renunciar al full de ruta propi en cas que no hi hagi alternativa vulguin aconseguir una consulta pactada trobaran la millor opció en els partits independentistes. Són els únics que s’han mantingut ferms en la defensa del referèndum a l’hora de negociar la formació d’un govern i són els únics que poden construir una minoria de bloqueig per aconseguir-lo si són necessaris per garantir la governabilitat.

Josep F. Moragrega
President d’Òmnium Ebre