Programa d’actes

Hi haurà la possibilitat de pujar al Santuari a peu o amb el cremallera. Ambdues possibilitats són amb inscripció prèvia.

A les 7 del matí:

Trobada a Queralbs pels que hi vulguin pujar a peu pel Camí vell de Núria. Hi pujarem, entre tota la comitiva de caminadors, una còpia històrica de la imatge de la Mare de Déu. L’organització de la pujada a peu al Santuari anirà a càrrec de la Unió Excursionista de Vic.

A les 9:57 del matí:

Cremallera especial Queralbs-Núria. Amb inscripció prèvia. Preu únic per pujar i/o baixar amb el cremallera: 16,50 €.

A partir de 2/4 de 12 del migdia:

Acte d’inauguració de la placa del 60è aniversari del segrest de la imatge de la Mare de Déu de Núria.

Rebuda dels caminadors a la creu d’en Riba.
Cançó del Rossinyol, a càrrec de Núria Agulló.
Cançó de benvinguda: Pujarem dalt dels cims, per Música per la Llibertat.
Presentació i agraïments: Xevi Roviró i Manel Davi. Protagonistes del segrest: Xavier Margais, Manuel Castellet…
Tant com estime la terra, a càrrec de Núria Agulló.
Inauguració de la placa: Manel Daví i Domènec Batalla.
Parlament de l’alcaldessa de Queralbs, Imma Constans.
Cant dels Segadors.

A 2/4 d’1: Entrada al Santuari.

Donació de la imatge històrica de la Mare de Déu de Núria pels familiars de Nemesi Solà.
Acceptació de la imatge per mossèn Joan Perera.
Cant dels Goigs de la Mare de Déu de Núria.

A 2/4 de 2 del migdia:

Dinar d’autoservei a l’Alberg de Núria. Depenent de les inscripcions el dinar serà en dos torns. El primer, a 2/4 de 2 del migdia, el reservem primerament per als caminadors i la resta ens repartirem entre el primer i el segon, que serà a 2/4 de 3 de la tarda. La capacitat total dels dos torns és de 250 comensals.

Les inscripcions es tancaran a les 24:00 h del dia 7 de juliol de 2026.

• Soci UEV i federat: 0 €
• Soci UEV no federat: 6 € (6 € són en concepte d’assegurança temporal d’un dia).
• No soci UEV però federat: 3 € (3 € són en concepte de soci per un dia).
• No soci UEV i no federat: 9 €

Tots els participants han d’estar assegurats per realitzar aquesta activitat. Per tal d’estar federat, cal formar part d’una entitat excursionista.

---

Context històric: El segrest (“Volem bisbes catalans”)

El segrest de la imatge de la Mare de Déu de Núria, la nit del 8 al 9 de juliol de 1967 i el seu retorn al Santuari cinc anys després, fou una de les accions més espectaculars del catalanisme de la dècada dels anys seixanta.

El febrer de 1966 s’anuncià el nomenament del bisbe vallisoletà Marcelo González com a titular de la diòcesi de Barcelona, contra les esperances dels catòlics catalans. Aquest fou l’inici de la campanya «VOLEM BISBES CATALANS»: arreu del país es podia llegir l’eslògan en parets i roques. La premsa internacional se’n va fer ressò. El «Missatge a l’episcopat catòlic mundial», signat per seixanta personalitats, es va enviar a tots els bisbes del món.

Malgrat tot, Marcelo González fou investit bisbe de Barcelona. Calia un nou impuls a la campanya i Xavier Polo, activista de base, amb la complicitat de Josep Almeda i de Nemesi Solà tingué la idea: segrestar la imatge de la Mare de Déu de Núria.

El dia del segrest
S’havia gjort públic que la Mare de Déu de Núria seria coronada canònicament el 13 de juliol amb tota la pompa pròpia del nacionalcatolicisme espanyol. És quan Nemesi Solà s’encarrega d’organitzar el segrest. L’equip escollit per Solà estava format per dos nois escoltes, dos experts excursionistes amb capacitat resolutiva i un xofer. Els dos excursionistes eren Xavier Margais i Basi (Barcelona, 1946), de 20 anys, treballador en una empresa d’assegurances, i Ton Ribas i Sala (L’Hospitalet de Llobregat, 1933-2017), de 34 anys, obrer metal·lúrgic, membres del Front Nacional de Catalunya.

L’operació s’havia de fer una nit de dissabte a diumenge perquè tots dos treballaven fins dissabte al migdia. Es trià la nit del 8 al 9 de juliol, quatre dies abans de l’acte de coronació.

La tarda del 8 de juliol, Ribas i Margais, en plegar de treballar, agafaren el tren fins a Ribes de Freser, on es trobaren amb els dos escoltes i el xofer Antoni Boadella i Vergés, que hi havien pujat a la tarda amb un cotxe llogat. Tot l’escamot junt anà amb el cotxe fins a Queralbs. El xofer s’enllestí i tornà a Ribes a esperar. Els dos escoltes agafaren l’últim cremallera a Núria, i Ribas i Margais, ja de nit, pujaren a peu pel Camí vell de Núria. Hi arribaren a mitjanit. Els escoltes els van indicar que tot estava tranquil i poden entrar per l’hostatgeria.

Ja dins del santuari, els dos muntanyencs pujaren al primer pis, van passar per darrere del cor i van baixar per una escala. A baix de l’escala hi havia una porta, que van haver d’esbotzar i arribaren al cambril. Van desencaixar la imatge dels visos que la fixaven al pedestal, l’embolicaren amb un sac de dormir, la van col·locar a la motxilla d’en Margais i la protegiren amb el seu casc d’escalada. Ells dos i els escoltes varen baixar a peu i de nit fins a Queralbs. Amb el cotxe que els esperava emprengueren la ruta cap a Vallgorguina, on van deixar la imatge a Can Pujades, casa de pagès que Nemesi Solà tenia llogada per fer-hi activitats clandestines.

Can Pujades fou el primer amagatall de la imatge. Dues setmanes després Nemesi la va dur a casa d’uns amics, al barri d’Horta de Barcelona, els quals, davant del perill de ser descoberts, la van dur a Vilanova i la Geltrú, a casa d’uns familiars.

Les condicions imposades i el ressò

El capellà de Núria va avisar la Guàrdia Civil. Les sospites recaigueren sobre mossèn Enric Lahoz, vicari de la parròquia de Ribes de Freser, que a l’estiu ajudava al santuari. Era sabut que de tant en tant assistia a Barcelona a reunions catalanistes. Fou processat i acusat del delicte de robatori, però un any després la causa fou sobreseguda.

El mateix diumenge 9 de juliol van començar a circular uns fulls redactats per Josep Rafel Carreras de Nadal i per Albert Manent, però signats per una inexistent «Comissió de sacerdots i de militants d’Acció Catòlica», que demanaven el retorn de l’abat Escarré (expulsat per Franco arran d’unes declaracions al diari Le Monde), la dimissió de l’arquebisbe Marcelo González i el lliure nomenament de bisbes autòctons de Catalunya.

La notícia del segrest es va estendre per tot Catalunya, Espanya, Europa i els Estats Units i mentre la premsa espanyola parlava d’«un robatori sacríleg», la internacional feia més èmfasi en la voluntat de Catalunya que Franco no intervingués en el nomenament de bisbes.

El retorn de la imatge al seu santuari
El tres de desembre de 1971 es publicà el nomenament de Narcís Jubany com a arquebisbe de Barcelona; d’altra banda, Aureli Maria Escarré havia tornat a Catalunya l’octubre del 1968. Es complien, doncs, les exigències del segrest i calia retornar la imatge.

Nemesi Solà féu portar la imatge de Vilanova i la Geltrú a Barcelona i va contactar amb l’advocat Josep Benet perquè fos ell qui la retornés al Bisbat d’Urgell. El secretari professional dels advocats els permet no haver d’explicar d’on han obtingut allò que restitueixen. Benet i el seu amic Joan Sansa, advocat a la Seu d’Urgell, amb el vistiplau del bisbe d’Urgell, Joan Martí i Alanis, acordaren que la imatge seria lliurada al secretari particular del bisbe, mossèn Frederic Bara, al Coll de Can Massana, a Montserrat, a les 4 de la tarda del 28 de gener de 1972. Josep Benet i la seva esposa Florència Ventura feren el lliurament.

La imatge arribava a la Seu d’Urgell a quarts de set de la tarda i fou duta immediatament a Núria per mossèn Nemesi Marquès, que tenia un Volkswagen amb matrícula andorrana. A Ribes de Freser els esperava un comboi del cremallera. Van arribar a Núria a quarts d’una de la nit. Aquell mateix dia Narcís Jubany prenia possessió del càrrec d’arquebisbe de Barcelona.

(Text de Manuel Castellet)

Seixanta anys després

Hem cregut necessari immortalitzar aquella acció pacífica -molt arriscada per l’època- que va captar ressò mundial i va aconseguir els objectius previstos. Volem honorar els autors amb uns merescuts actes de record. El dia 9 de juliol de 2026 col·locarem una placa, dissenyada per Domènec Batalla i Manel Daví, al camí d’entrada a Núria, sota la creu d’en Riba.