Moments d’incertesa i d’esperança – Editorial circular febrer

Actualitat

Els canvis en la vida política catalana afectaran sens dubte també la política lingüística que, des de la Generalitat, s`ha impulsat els darrers anys. Tot i la incertesa del moment, hi ha un clima d`expectació i d`una certa esperança per veure quines són les mesures que es prendran de cara a promoure la normalització lingüística.Les primeres declaracions dels nous responsables són de voler afavorir l`ús social de la llengua: el diagnòstic no pot ser més encertat, però aquest és un clam que des de fa anys es fa sentir des de la societat civil.

Els canvis en la vida política catalana afectaran sens dubte també la política lingüística que, des de la Generalitat, s’ha impulsat els darrers anys. Tot i la incertesa del moment, hi ha un clima d’expectació i d’una certa esperança per veure quines són les mesures que es prendran de cara a promoure la normalització lingüística.Les primeres declaracions dels nous responsables són de voler afavorir l’ús social de la llengua: el diagnòstic no pot ser més encertat, però aquest és un clam que des de fa anys es fa sentir des de la societat civil.


El que passa és que hi ha més coses que cal impulsar o preveure: l’acollida dels nouvinguts a Catalunya (amb les mesures de xoc des de diferents instàncies: escoles, entitats socials, administracions locals, món socioeconòmic, etc.),  la promoció del català en els mitjans jurídics, l’extensió del català en el camp de les noves tecnologies, el suport a una indústria audiovisual que esdevingui punt de referència, etc. Val a dir que els nous responsables són persones que coneixen prou bé els problemes i que saben quin és el diagnòstic de la situació de la llengua en cada un dels camps socials. D’altra banda, segurament que mai com ara no hi ha hagut sensació que la unitat de la llengua exigeix que "ens salvem tots o desapareixem tots"; és a dir, que no s’hi val a pensar en mesures que ens afectin només als catalans del Principat. Sentir accents diferents, com és ara un d’occidental (Miquel Pueyo) i un de baleàric (Antoni Mir) al capdavant de la política lingüística, no és només una qüestió d’imatge, sinó que clarament reforça aquesta sensació d’unitat que dèiem.

Des d’Òmnium Cultural, com sempre hem fet, continuarem treballant en la societat civil per tal d’aportar la nostra modesta, però tenaç, contribució a fer que el català no reculi, sinó que avanci en els diferents àmbits socials. En concret, des de la nostra delegació, estem francament il·lusionats amb diferents propostes que hem anat portant a terme gràcies a l’empenta de les persones que conformen la junta directiva (amb una comissió de llengua ben activa). Esperem, doncs, que entre les directrius polítiques dels nous responsables i l’empenta dels associats i altres entitats de la societat civil, puguem anar presentant un balanç més esperançador de cara als anys venidors.