Oriol Junqueras parla del seny i la rauxa dels catalans dins el cicle Els dijous de l’Òmnium
12/06/07 (Redacció ÒC) El filòsof i teòleg Francesc Torralba va exposar els seus raonaments sobre Referents de carn i ossos en la tercera sessió del cicle “Catalunya, reptes ètics” a la seu d`Òmnium. Per Torralba, “tots els pobles tenen els seus referents” i considera que la situació en la actual Catalunya, que va diagnosticar de mancada de grans referents col·lectius, pot ser fruit o bé d`un poble afeblit o bé perquè té uns referents amagats. El filòsof va destacar l`actual “afebliment de la consciència de pertinença a un poble” fruit de “l`atomisme i l`individualisme predominant” de les societats actuals. “Vivim en societats líquides, que es pensen en termes de Jo i no de Nosaltres”, va afirmar, per assegurar més endavant que les societats actuals “són una suma d`individualitats”. Torralba també va destacar que els actuals referents realment massius “solen no tenir gaires principis ètics”.
Han estat el seny o la rauxa característiques del poble català al llarg de la seva història? En la sessió d’aquesta setmana d’Els dijous de l’Òmnium, l’historiador Oriol Junqueras va remuntar-se molts segles enrere per donar-nos exemples del seny i la rauxa dels catalans.
Aquests conceptes oposats han definit els catalans en diverses etapes històriques i han donat lloc a polèmiques. Per contextualitzar aquests debats, Junqueras s’ha referit a figures il·lustres de finals del segle XIX com ara Ferran Soldevila, Antoni Rovira i Virgili o Jaume Vicenç Vives. Tots ells van plantejar-se aquest debat entre el seny i la rauxa com a característiques definitòries, tenint en compte els reptes que van haver de superar les diferents generacions de catalans.
Podem aprendre de la nostra història quan ens plantegem reptes col·lectius? Segons Oriol Junqueras: ‘en història, les preguntes les fem inevitablement des del nostre present i en realitat, ens les ha de respondre el passat’. Amb aquesta afirmació, l’historiador va explicar, amb diversos exemples, que històricament el poble català ha estat molt arrauxat.
D’altra banda, també va explicar que la reivindicació dels catalans com a poble assenyat té el seu origen a l’època del Noucentisme ja que vam viure un segle XIX carregat de conflictes bèl·lics i amb molta violència. Això va contribuir a inventar la imatge d’un poble assenyat que es preocupava per cultivar la cultura i controlava els seus impulsos. A més, Junqueras va comentar que ‘nosaltres som fills generacionals del discurs del seny, tot i que es tracta d’un discurs fals des del punt de vista històric que nosaltres mateixos donem per bo’.
Finalment, a partir d’aquestes reflexions, es va donar la paraula al públic, el qual va protagonitzar un debat amb l’historiador sobre el tema de la conferència: ‘El poble català, assenyat o arrauxat?’.