La recuperació de la identitat catalana de la Catalunya Nord a Els dijous de l’Òmnium
En les sis primeres activitats que s`han dut a terme del programa Quedem? organitzat per Òmnium Cultural del Bages, més de 250 persones de països, cultures i llengües diverses han tingut l`oportunitat de compartir cultura i llengua en un espai lúdic i de convivència amb l`objectiu de reforçar i generar lligams de pertinença a una mateixa comunitat ciutadana a través d`una llengua comuna: el catalàDesprés de la primera activitat, la presentació del llibre Jo també sóc catalana, s`ha visitat el centre de visitants del parc de la Sèquia i el Castell de Cardona i la Muntanya de Sal, la colla castellera Tirallongues , l’Orfeó Manresà i el pessebre vivent de Torres de Fals on persones catalanes amb d`altres de procedències ben diverses com del Nepal, Brasil, Holanda, Cuba, Bolívia o de comunitats de l`estat espanyol, han gaudit d`un espai de convivència i d`esbarjo cultural a través d`una llengua comuna: el català. Tothom ha estat molt satisfet i ha lloat la iniciativa, l`ambient ha estat molt distès i algun dels comentaris que han fet els participants és que les activitats els agraden molt, coneixen llocs on mai havien estat i hi ha una gran interacció amb persones de llengües molt diferents, però que el català és la llengua que serveix perquè totes puguin comunicar-se.Conscients que la cultura esdevé un eix bàsic per a la cohesió social, el Quedem? ofereix una gran varietat d`activitats lúdiques i gratuïtes per tal de promoure la cultura, les tradicions més arrelades, les festes, les entitats, la cuina, els indrets, la història… del Bages, entre la població immigrada i la que és d`aquí de tota la vida.Totes les sortides i activitats són gratuïtes i per participar-hi només cal trucar a Òmnium Cultural del Bages, tel. 938726321, de dilluns a divendres de 8 a 9 del vespre durant el període d`inscripció de cada una. Més fotografies
La sessió d’aquesta setmana d’Els dijous de l’Òmnium ha tractat de l’estat del català a la Catalunya Nord i el procés de recuperació d’identitat catalana que s’està donant en els seus comtats.
En primer lloc va intervenir Pere Manzanares, president de l’Associació Arrels. Per tal d’introduir l’actual situació, va fer un breu repàs a la història de la Catalunya Nord fent èmfasi en el Tractat dels Pirineus que el 1659 va cedir a la corona francesa els cinc comtats catalans del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, la Cerdanya i el Capcir. Tot seguit, va comentar la forta descatalanització que l’estat francès ha dut a terme any rere any i la negació d’identitat que les fortes mesures d’integració franceses van imposar als nord-catalans. ‘Tot i el fort procés d’afrancesament, encara avui en dia hi ha entre la memòria col·lectiva un record català’, va comentar Manzanares el qual es va mostrar optimista pel que fa a les perspectives de futur.
El president d’Arrels va assenyalar també diversos condicionants per a la recuperació del català, que té lloc a poc a poc però de manera constant: la influència dels intel·lectuals i la Nova Cançó, els contactes amb els productes culturals del sud i l’actual visió del català que és considerada una llengua de prestigi pels habitants de la Catalunya Nord. A més, comparant-la amb altres llengües de territoris francesos com ara l’occitana o la bretona, ha constatat que la catalana és la llengua que resisteix més bé davant l’hegemonia del francès.
Finalment, es va donar la paraula al president d’Òmnium Cultural Perpinyà, Cristian Martínez, que va fer un breu repàs a una enquesta realitzada fa poc sobre el coneixement i l’ús del català per part dels nord-catalans. En general, les dades eren molt esperançadores ja que un 60% dels ciutadans asseguren voler parlar català i el 70% estan disposats a incrementar-ne l’ús. Pel que fa a la transmissió de la llengua, el 70% volen que els fills aprenguin català a l’escola. També va comentar que la majoria de ciutadans volen el català present en el turisme i l’economia -àmbits on s’utilitza menys- i també en la cultura. Com a conclusió final, va expressar la seva esperança pel que fa a aquest esclat d’identitat catalana que compta amb el suport d’institucions del sud per tal de tirar-lo endavant.