Miquel Fernández tanca el Curs d’activisme lingüístic parlant dels catalans ‘immigritzats’
24/11/06 (Redacció ÒC) A la sessió d`aquesta setmana d`Els dijous de l`Òmnium, la periodista Rita Marzoa va reivindicar la necessitat de coneixença entre les diferents zones dels Països Catalans. Així, va fer evident el desconeixement de realitats històriques, polítiques i socials que fan més difícil la unitat i la cohesió de territoris. En primer lloc, la periodista va aclarir algunes dades dubtoses de la història que han propiciat aquest desconeixement. Va incidir també en el fet que la majoria d`habitants del Principat no sabem quines són les dates històriques que es commemoren a la resta de territoris o que no tenim notícia de molts herois locals que van lluitar per la defensa de la cultura catalana. Segons Rita Marzoa, aquesta situació d`ignorància respon a diferents factors, com per exemple la dispersió social o les polítiques aïllacionistes i repressives que històricament hi ha hagut sobre els habitants de parla catalana. Tot seguit, la conferenciant va destacar alguns fets corresponents a la realitat política que han contribuït a l`aïllament de cada territori català: la dispersió exercida pels mitjans de comunicació, l`ús de la llengua com a arma de divisió o la manca de regulació lingüística a la Franja d`Aragó, a la Catalunya Nord i a l`Alguer. A nivell administratiu, Rita Marzoa ha assegurat que calen molts esforços per tal de promoure la coneixença dins els Països catalans que desembocaria en una cohesió més gran. Per tal de fer-ho, Catalunya hauria d`actuar com a motor per fomentar les relacions amb el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Catalunya Nord, la Franja d`Aragó i l`Alguer. Finalment, els participants van conversar amb la periodista sobre les diferents vies que permetrien aquest coneixement necessari per a la unitat dels Països Catalans.
L’última ponència del Curs d’activisme lingüístic ‘I jo què puc fer’, que va tenir lloc el 22 de novembre, portava per títol Catalans ‘immigritzats’. Amb aquest terme, Miquel Fernández va referir-se a un conjunt de persones que tot i ser nascudes a Catalunya són sovint titllades d’immigrants només pel fet que algun membre de la seva família hagi nascut fora d’aquí.
L’arribada a Catalunya de població originària d’altres punts de l’Estat espanyol als anys seixanta i setanta és la que ha donat lloc a aquesta generació de persones nascudes a Catalunya que són encara vistos com a immigrants. El ponent va explicar els factors que originen aquest fenomen i va donar diversos motius per trencar certs prejudicis.
Basant-se en les opinions i estudis d’experts com el sociòleg Salvador Cardús, la demògrafa Anna Cabré o l’historiador Martí Marín, Miquel Fernández va oferir algunes dades que demostren els beneficis econòmics, socials i demogràfics de l’onada migratòria, sense la qual a Catalunya hi hauria menys de la meitat de la població actual. Així, citant Salvador Cardús, el conferenciant va comentar que ‘la immigració no posa en perill Catalunya, sinó que la constitueix i contribueix a fer perdurar la llengua, la cultura i el tarannà catalans’.
Tot seguit, el conferenciant va descriure la campanya d’acollida lingüística de la Plataforma per la Llengua destacant el català com una eina per treure l’etiqueta d’ ‘immigrant’ als nous ciutadans del nostre territori.
La Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural han organitzat aquesta segona edició del Curs d’activisme lingüístic. Amb la xerrada de Miquel Fernández s’ha posat fi a l’edició d’enguany que ha aprofundit en el coneixement dels drets que els catalanoparlants tenim reconeguts i ha analitzat les mancances actuals en comparació amb altres situacions semblants als països occidentals.