Girona acull la Nit de Santa Llúcia amb la llum com a element protagonista
Conferència. El poble català entre la rauxa i el seny a càrrec d’Oriol Junqueres (Manresa) 18.01.2007 Ha estat el seny o la rauxa característiques del poble català al llarg de la seva història? Aquests conceptes oposats han definit els catalans en diverses etapes històriques i han donat lloc a polèmiques. Per contextualitzar aquests debats, l`historiador Oriol Junqueres ens explicarà amb diversos exemples com ha estat històricament d`arrauxat o d`assenyat el poble català.dijous, 18 de genera les 8 del vesprea la Sala d`Actes del Centre Cultural del Casino Conferència. La situació de la llengua a Catalunya Nord a càrrec de Gentil Puig i Martine Berthelot (Manresa) 25.01.2007Gentil Puig, sociolingüista, president del Centre Cultural Català del Vallespir i editor de la revista Vallespir, i Martine Berthelot, professora del departament de Català de la Universitat de Perpinyà, ens parlaran de la situació de la llengua a la Catalunya Nord.dijous, 25 de genera les vuit del vespreA la seu social d`Òmnium Cultural del Bages(c. del Bruc, 99. Manresa)
(Redacció ÒC)
La Nit de Santa Llúcia va tenir lloc al pavelló d’esports de Fontajau de Girona amb la llum com a fil conductor. Envoltats d’una llum tènue i blavosa que representava els rius Ter i Onyar, els assistents van presenciar les diferents entregues de premis, actuacions i parlaments presentats per la periodista Cristina Puig i el cantant Gerard Quintana.
La Festa de les Lletres Catalanes va començar amb una projecció audiovisual que mostrava imatges dels campanars d’algunes viles dels Països Catalans mentre se sentia el so de les campanes com a signe d’agermanament i solemnitat. Tot seguit, el més d’un miler d’assistents van poder començar a degustar el menú confeccionat pel restaurant El Celler de Can Roca. Enmig dels diferents plats, van poder presenciar les actuacions de Gerard Quintana per una banda, i de Jaume Sisa acompanyat, del Cor Maragall, per l’altra. També es va fer entrega de la resta de premis: el premi de Ràdio a Santi Carreras pel programa Força Esports de Catalunya Ràdio; el premi de Televisió per a Sílvia Cóppulo pel programa Amb ulls de dona de TVE-Catalunya; el premi Ferran Soldevila a Rafael Roca per Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana; el premi Joan Profitòs a Josep Otón per Ensenyar història: l’aportació de Simone Weil; el premi Memorial B. Cendrós al suplement "Catalogne" del diari Le Monde Diplomatique. D’altra banda, el Premi Joan Maragall no ha estat adjudicat i el Premi Leandre Colomer ha quedat desert.
Minuts després d’haver-se lliurat els tres premis més esperats de la nit -el Sant Jordi, el Carles Riba i el Mercè Rodoreda-, van tenir lloc els parlaments de cloenda. En primer lloc, va dir unes paraules el president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, el qual va agrair la presència de Jose Montilla i va afirmar que a ‘Catalunya no estem en una fase postnacional’. A més, va dir que falta promoció per a la literatura a nivell internacional i que les indústries culturals tenen poc suport institucional. Porta va recordar que no cal ampliar l’ensenyament en castellà i que aquests no són ‘problemes identitaris, sinó culturals’. A més, va anunciar que la seu de la Nit de Santa Llúcia de l’any vinent serà la capital del Baix Camp, Reus.
Tot seguit va tenir lloc el parlament de l’alcadessa de Girona, Anna Pagans i finalment, Jose Montilla va pronunciar el discurs de cloenda de la Festa de les Lletres Catalanes. El president de la Generalitat va dir que res ha d’impedir enfortir la nostra cultura i va assegurar que la societat catalana pot mirar cap al futur amb confiança.
Per acabar, guardonats, polítics i altres personalitats van pujar dalt l’escenari des d’on van cantar Els segadors acompanyats dels assistent. Seguidament, la companyia italiana Studio Festi va representar un espectacle de dansa aèria amb dos globus gegants que emulaven el sol i la lluna.
Un dels aspectes destacables de la jornada va ser la indignació dels assistents davant el tancament de RTVE a Catalunya que van demostrar xiulant quan Sílvia Còppulo en va fer esment durant el seu parlament. D’aquesta manera, es féu evident la reivindicació de més suport a la llengua catalana en les indústries culturals.
Discurs del president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta – 19,1 kB