La poesia de Mireia Calafell reivindica el paper del cos humà dins Els dijous de l’Òmnium
Dimecres 13 de desembre va tenir lloc a la sala d’actes de la Fontana d’Or (Centre Cultural Caixa de Girona) una conversa entre el president d’Òmnium, Jordi Porta, i el director del Centre Unesco de Catalunya, Agustí Colomines, organitzada per la delegació d’Òmnium al Gironès. L’acte, presentat pel poeta Roger Costa-Pau, portava per títol “Cap a on va la cultura catalana?” i pretenia servir de reflexió, dos dies abans de la celebració de la Festa de les Lletres Catalanes a Girona, de l’estat de salut de la nostra cultura. Els ponents van coincidir en assenyalar que era del tot necessària més iniciativa privada però també una política institucional “desacomplexada” a favor de la pròpia llengua i de la pròpia cultura.
La sessió d’aquesta setmana d’Els dijous de l’Òmnium es va convertir en un espectacle que connectava poesia i llenguatge audiovisual. D’aquesta manera, es va donar a conèixer Mireia Calafell, guanyadora del premi de poesia Amadeu Oller per a poetes inèdits amb Poètiques del cos, que publica l’editorial Galerada.
Inicialment, l’escriptora i professora universitària Carme Riera va presentar la jove poetessa i va fer alguns comentaris sobre l’obra. Segons l’escriptora, Mireia Calafell s’ha atrevit a parlar dels cossos des d’un punt de vista agosarat. A més, va qualificar Poètiques del cos com a hereva de l’obra de Maria Mercè Marçal, influència que es pot veure en la cita d’aquesta autora que encapçala la segona part del llibre (‘I t’abraço com si fos tu / que m’abraces com si fos jo’). Tal com va comentar, l’obra trenca els convencionalismes, és ambiciosa i parteix del fet que el cos és l’espai fonamental de l’existència i l’essència humana. Carme Riera va acabar el seu parlament felicitant Mireia Calafell i al mateix temps, donant-li les gràcies per haver escrit aquest llibre.
Tot seguit, Mireia Calafell va explicar breument el contingut de Poètiques del cos, format per dues parts: una part més filosòfica i una altra que se centra en la relació entre el cos i la identitat amb el desig com a motor de canvi. Una llum tènue que il·luminava subtilment el rostre de la poetessa va presidir la seva lectura poètica. A més, l’acompanyaven les projeccions audiovisuals creades per area3.net que reaccionaven al ritme de la seva veu. Després de llegir els poemes pertanyents a l’obra guanyadora del premi Amadeu Oller, Mireia Calafell va voler llegir un altre poema que va escriure, segons va dir, inspirant-se en el llibre Qüestió d’amor propi, escrit per la mateixa Carme Riera. La poetessa es va acomiadar dels assistents mentre aquests li oferien els seus aplaudiments.